La major part d’estructures de formigó armat compostes d’elements lineals desenvolupa combinacions d’esforços que inclouen l’esforç tallant. A més a més, alguns col·lapses estructurals han estat produïts per situacions d’acoblament d’esforços que han provocat un trencament fràgil a tallant. Per això, resulta necessari disposar de models d’anàlisi d’elements lineals que incloguen l’efecte del esforç tallant correctament. L’anàlisi i el dimensionament de les estructures de formigó armat s’ha realitzat tradicionalment tractant por separat els esforços aplicats. En la actualitat, existeixen pocs models unidimensionals d’anàlisi no lineal que capten adequadament l’efecte que produeix l’esforç tallant. La fissuració diagonal, la transmissió del tallant a través de l’armadura transversal o de la zona no fissurada, i la fallida final de l’element, són efectes que un model de tallant hauria d’incloure eficaçment. L’objectiu general d’aquesta tesi doctoral és la de modelitzar el comportament d’elements lineals de formigó armat incloent l’efecte de l’esforç tallant. Se presenta un model teòric que considera simultàniament els esforços d’axial, flexió i tallant. Se proposa una nova hipòtesi cinemàtica per al comportament seccional que permet estudiar l’efecte d’acoblament entre les tensions normals i tangencials. A esta nova hipòtesi se la denomina hipòtesi de correcció de tallant, per ser el terme depenent del tallant el que se corregeix. La hipòtesi de correcció de tallant se realitza mitjançant una funció de interpolació general, i se configura el model general de correcció de tallant. A més a més, se planteja una altra funció d’interpolació més senzilla. D’aquesta manera, i utilitzant tan sols tres paràmetres, se defineix una funció que configura el denominat model paràbola-recta de correcció de tallant. S’implementa aquest nou comportament cinemàtic en un element finit tipus barra i se segueix el mètode de la rigidesa. Se fa una incursió en el cas tridimensional i s’observa que existeixen algunes combinacions d’esforços que proporcionen resultats satisfactoris sense necessitat de recórrer a hipòtesis cinemàtiques refinades. El model de correcció de tallant utilitza una equació constitutiva basada en les hipòtesis fonamentals del Modified Compression Field Theory. Se valida el model teòric de correcció de tallant mitjançant estructures senzilles compostes de material elàstic i lineal, de las quals se coneixen les solucions teòriques exactes. A més a més, se valida el model utilitzant un material elastoplàstic, de característiques semblants a l’acer. A continuació, se valida experimentalment el model general de correcció de tallant per al cas d’elements lineals de formigó armat. Se comparen els resultats experimentals amb els obtinguts numèricament. A més a més, se comparen els anteriors resultats amb els obtinguts a partir de les teories clàssiques de bigues (Euler-Bernouilli i Timoshenko). Així mateix, se valida experimentalment el model paràbola-recta de correcció de tallant. Se comparen els resultats que proporcionen el model general i el model paràbola-recta. D’aquesta manera, s’estudien els avantatges i inconvenients d’utilitzar un model o l’altre. Després del procés de validació se conclou que el model teòric de correcció de tallant, tant a la versió general como a la paràbola-recta, és una eina eficaç per a la modelització d’elements lineals de formigó armat que inclou l’efecte de l’esforç tallant. El seu àmbit d’aplicació se situa un pas més enllà de les teories tradicionals sense complicar excessivament la hipòtesi cinemàtica, especialment en el model paràbola-recta. D’aquesta manera, mitjançant el model s’aconsegueixen captar efectes difícilment reproduïbles amb teories clàssiques de bigues i sense perdre de vista el comportament global del model a nivell estructura.