RESUM Comparació entre la producció ecològica i integrada de cultius hortícoles en base dels paràmetres del cultiu i del sòl. A fi de millorar els sistemes de producció sostenible (producció ecològica i producció integrada) d'hortalisses aprofitant el dispositiu experimental establit en el marc d'un projecte europeu iniciat en 1998, s'han realitzat en el Centre Experimental de la Fundació Ruralcaja a Paiporta (València), dos experiments: 1) la comparació del cultiu d'hortalisses per mitjà de tècniques de producció ecològica versus la producció integrada, durant el període 2002-2005; i 2) l'avaluació comparativa de tres modalitats de gestió de les restes de cultiu: R1) incorporació després d'un període de predescomposició en la superfície del sòl; R2) retirada fora de la parcel·la; i R3) incorporació al sòl immediatament després de la recol-lecció; este experiment ha transcorregut en el període 2003-2006. Tant el sistema ecològic com el sistema integrat constaven de quatre blocs o fulls de rotació, que s'han cultivat amb les mateixes espècies hortícoles: creïlla (Solanum tuberosum L.), var. Escort; fenoll (Foeniculum dolç D.C.), var. Brando; dacsa (Zea mays L.), var. Challenguer; carxofa (Cynara Scolymus L.), var. Lorca (1 i 2n rotació), Blanca de Tudela/Aguadulce (3 campanya) i Harmony (4 any); api (Apium graveolens), var. Istar; i, meló d'Alger (Citrullus Vulgaris Schrad ), sent la varietat utilitzada en la quinta campanya Graciosa F1, en la sexta i octava rotació Boston (75%)/Dolç Meravella (25%), i Boston (75%)/Bètica (25%) en el sèptim any. També s'ha cultivat floricol (Brassica oleracea), var.Pavilion, Sirente, Casper i Tipton; fesol (Phaseolus Vulgaris L.), var. ‘Modus'; i, encisam (Lactuca sativa L.), var. 41-66 RZ. Els cultius es van regar per mitjà d'un sistema de reg per goteig, amb aigua de pou subterrani, proveïda d'un alt contingut de nitrat. La fertilització en el sistema ecològic va consistir en 20 t/ha/cada dos anys de fem (50% vaquí + 50% oví); i en el sistema integrat únicament es va aportar fòsfor i potassi, en forma d'àcid fosfòric i sulfat potàssic, respectivament. Per al control fitosanitari dels cultius en el sistema ecològic es van utilitzar extractes de productes naturals i plaguicides biològics, autoritzats segons el Reglament de la Producció Ecològica; i en la producció integrada a més dels productes ecològics es van aplicar també alguns plaguicides d'origen sintètic de baix impacte ambiental, autoritzats per a esta modalitat de cultiu. microbiana, fosfatasa alcalina i deshidrogenasa). I el paràmetre biomassa microbiana va resultar més sensible que la materia Els paràmetres estudiats en ambdós experiments van ser: el rendiment comercial dels cultius, el destrio, el pes mitjà i el contingut de matèria secay nutrients en els productes collits, el balanç dels macronutrients (únicament en l'experiment 1), i les característiques químiques, físico químiques i biològiques del sòl. En l'experiment 1, els resultats obtinguts indiquen que, en general, el rendiment obtingut amb la producció ecològica va ser quelcom inferior al de la producció integrada, registrant una disminució de l'11% en el rendiment relatiu mig dels cultius implantats durant els 4 anys de l'estudi. La quantitat de producció de destrio va resultar, de mitjana, un 36% més alt en el sistema ecològic. El pes mitjà de les peces collides va resultar prou semblant en els sistemes de producció comparats. Els continguts de matèria seca i macronutrients en els productes collits en el període 2002-2005, van mostrar àmplies variacions en funció del cultiu, campanya i sistema de producció; no obstant això, les diferències mitjana entre els dos sistemes de producció van ser baixes. Els balanços simplificats de macronutrients (N, P, K i Mg) van donar valors positius (excedents) en els dos sistemes de producció; no obstant això, en el sistemas ecològic es van obtindre els excedents de N i Mg més alts, i els més baixos de K, sent semblants en el cas del P. Algunes característiques del sòl en la capa de 0-15 cm (la matèria orgànica, la biomassa microbiana, la fosfatasa alcalina i la deshidrogenasa) van resultar prou modificades per la classe de fertilització, registrant en el sistema ecologic valors més alts que en el sistema integrat. En l'experimente 2, els resultats obtinguts indiquen que la resposta a la incorporació de les restes del cultiu precedent va variar àmpliament segons el cultiu, registrant-se la major resposta positiva en el cultiu de fenoll i la menor en el cultiu de floricol; encara que, en el conjunt de tots els cultius implantats en el període de 2003-2006, el rendiment relatiu mitjà va presentar uns valors molt semblants en les tres modalitats de maneig de les restes de cultiu. Així mateix, tant el destrio com el pes mitjà de les peces collides en els respectius cultius van resultar poc afectats pel tipus de maneig de les restes del cultiu precedent. La incorporació de la biomassa residual respecte a la retirada de la mateixa va causar augments considerables en algunes característiques del sòl, en la capa de 0-15 cm, principalment en: matèria orgànica, nitrogen orgànic, nitrogen nítric, potassi assimilable, i activitat biològica (biomassa orgánica, la fosfatasa alcalina o la deshidrogenasa com a indicador de les modificacions del sòl derivades de la incorporació de la biomassa residual del cultiu precedent.