RESUM Els requisits de seguretat i economia de les obres d'enginyeria en general, i de les preses i embassaments en particular, són un imperatiu d'índole ètica a més de legal. La particularitat de les grans preses ve donada fonamentalment pel fet que els extraordinaris beneficis que proporcionen a la societat vénen acompanyats d'un risc potencial al qualsevol queden ineludiblement lligats un gran nombre de persones i propietats. La legislació espanyola en quant a seguretat de preses ha experimentat un notable desenvolupament, de tal manera que la gestió del risc apareix ja explícitament en el cos legislatiu com un dels aspectes fonamentals que ha d'abordar un país modern, i es considera la base en què s'han de recolzar les actuacions per a protegir a les persones, els béns i el medi ambient. En este context, i en el camp de l'enginyeria de preses, s'estan desenrotllant i perfeccionant metodologies basades en l'Anàlisi de Riscos, que, a més de proporcionar un complement a l'enfocament clàssic d'avaluació de la seguretat, tenen com a objectiu permetre una gestió robusta de la seguretat de preses i embassaments, introduint a més criteris útils per a racionalitzar les inversions en seguretat i comprendre els riscos que estes obres representen. Les metodologies d'anàlisi de riscos precisen quantificar el risc, cosa que en general implica estimar, per a un determinat estat inicial del sistema presa-embassament, i per als diversos modes de fallada, tant la probabilitat dels esdeveniments de sol•licitació com la probabilitat condicional de la resposta del sistema presa-embassament donat un determinat esdeveniment de sol•licitació; i, finalment, les conseqüències sobre el medi, donada una determinada resposta del sistema. Del coneixement de la probabilitat dels esdeveniments de sol•licitació, que en preses són principalment els esdeveniments hidrològics i sísmics, s'ocupen àrees de coneixement com la hidrologia i l'enginyeria sísmica, amb cossos de coneixement extensos, sòlids, i de gran tradició en l'enginyeria. De l'estimació de la probabilitat condicional de la resposta del sistema (fallada parcial, ruptura), donat un determinat estat de sol•licitació, s'ha ocupat de forma principal però no exclusiva, la teoria de la fiabilitat, recolzada en un potent aparell matemàtic de naturalesa estadística, que ha trobat en l'enginyeria estructural una de les seues més fructíferes aplicacions. L'estudi de l'estimació de les conseqüències sobre el medi (pèrdua de vides humanes, cost econòmic dels danys), donada una determinada resposta del sistema, és un fita més recent en enginyeria que ha experimentat un notable avanç sobretot a partir de les dos últimes dècades del passat segle. Fraccionat així el problema, la present tesi doctoral es centra en l'estudi de la segona de les probabilitats exposada, és a dir, en la quantificació de la probabilitat condicional de la resposta del sistema, donat un determinat esdeveniment de sol•licitació, i per al cas particular de preses de formigó de gravetat. En el context de l'anàlisi de riscos, per a obtindre esta probabilitat es disposa de tres mètodes: referències històriques, emissió de probabilitats i, finalment, tècniques d'anàlisi basades en fiabilitat. La qüestió de l'estimació de les probabilitats de la resposta d'un sistema complex com el sistema presa-embassament ha estat subjecta desde els inicis de l'anàlisi de riscos a controvèrsia i discussió per part de la comunitat presística. Com ja s'ha dit, les tècniques de fiabilitat han sigut aplicades amb èxit en camps com l'enginyeria d'estructures, mentres que la seua aplicació a infraestructures com les preses ha tingut molta menys intensitat, a causa de diversos factors entre els que es pot mencionar el caràcter de prototip únic i irrepetible que és una presa, la interacció amb un fonament donat per la naturalesa, la presència d'aigua i l'ordre de magnitud de les sol•licitacions. La complexitat que caracteritza el comportament del sistema presa-embassament, amb múltiples fenòmens de naturalesa diversa actuant de forma simultània, s'ha resolt tradicionalment a l'estudiar la resposta introduint fortes simplificacions en els models junt amb elevats marges de seguretat. D'altra banda, el desenvolupament de les tècniques de simulació numèrica (elements finits, diferències finites) i la generalització de l'ús de l'ordinador, ha permés i permet aplicar formulacions fisicomatemàtiques complexes a la resolució de problemes relacionats amb la seguretat de preses. Amb este escenari de partida, es presenta en esta tesi doctoral una metodologia per a millorar i dotar de major robustesa a l'estimació de la probabilitat condicional de la resposta del sistema presa-embassament, per al cas de preses de formigó, que incorpora l'us de models de comportament complexos per mitjà de tècniques de simulació numèrica, sobre els quals s'apliquen tècniques de fiabilitat de diversos nivells d'exactitud, i, en particular, tècniques de fiabilitat Nivell 3, per mitjà de simulacions pel mètode de Monte Carlo. La variabilitat les parámetres (accions i propietats dels materials) i la incertesa inherent als mateixos es considera per mitjà de les corresponents funcions de probabilitat per a cadascun d'ells. Es realitza una aplicació completa de la metodologia proposada a una presa de formigó de gravetat espanyola de titularitat estatal. Partint del model general de risc de la presa, i per a una manera de fallada concreta, s'obtenen els valors de la probabilitat condicional buscada. La metodologia incorpora, a més, l'avaluació de la repercussió que les probabilitats obtingudes per al mode de fallada seleccionat tenen sobre els resultats globals en termes de risc de la presa.