RESUM
Actualment, la tècnica del georadar, que utilitza radiació electromagnètica a l’espectre de les microones, té moltes aplicacions a diversos àmbits i és un mètode de prospecció no destructiu que permet l’estudi ràpid d’estructures d’edificació. De fet, és una tècnica que s’empra cada vegada més a la inspecció i diagnòstic d’estructures d’edificació i materials de construcció com, per exemple, el formigó o la pedra.
El principi general de la prospecció amb georadar es basa en la propagació d’impulsos  electromagnètics. Una antena disposada sobre la superfície d’un material transmet una ona que es propaga cap al seu interior i és parcialment reflectida a les interfases en les quals existeix un contrast dielèctric. La resposta del material, constituïda per totes les ones reflectides, és registrada, processada i analitzada amb l’objectiu de caracteritzar i estudiar el medi pel qual es propaga.
A aquesta tesi s’analitza l’aplicació de la tècnica no destructiva del georadar per a la inspecció, diagnòstic i anàlisi resistent de la fusta estructural. La característica no destructiva d´aquesta tècnica fa que siga especialment adequada per a l’anàlisi de la fusta quan aquesta forma part d’una estructura.
La tesi es divideix en quatre parts. A la primera s’han introduït tots aquells aspectes necessaris per a la comprensió del fonament bàsic de la tècnica del georadar. De la mateixa manera es repassen les principals propietats físiques de la fusta estructural així com la normativa vigent al voltant del seu ús estructural. Tot seguit es detallen els assaigs realitzats per a calibrar el funcionament i comportament de l’antena utilitzada (freqüència central de 1.6 GHz) tant a l’aire com a la fusta. 
A la segona part s’estudien mitjançant el georadar les principals propietats físiques de la fusta, en concret aquelles que afecten de manera determinant a la seua resistència mecànica. En primer lloc, s’estudia  la anisotropia dielèctrica de la fusta i així es calibra la capacitat d’inspecció del georadar front les diferents direccions de la fibra. En segon lloc, s’analitza amb detall com afecta la variació del contingut d’humitat de la fusta a la radiació electromagnètica, ja que el contingut d’humitat és un dels factors principals que influeixen a la degradació o deteriorament d’una peça. En darrer lloc, s’avalua la capacitat de la tècnica per a diferenciar o caracteritzar fustes de diferents tipus a partir de l’anàlisi de la densitat. A l’estudi de cadascun d’aquestos paràmetres, com es tracta de una aplicació nova, s’aborden tant aspectes metodològics com de qualitat i fiabilitat dels resultats obtinguts.
A la tercera part de la tesi, es fa una comparació dels resultats obtinguts amb el georadar a l’hora d’avaluar l’anisotropia dielèctrica, el contingut d’humitat i la densitat amb dues tècniques no destructives emergents en el camp d’estudi de la fusta estructural (el resistògraf i la tècnica d’ultrasons). Els resultats suggereixen que el georradar és una tècnica més fiable per a l’anàlisi proposat. No obstant això, una combinació de totes aquestes tècniques proporciona dades molt interessants per a avaluar l’estat de la fusta i poder fer-ne un diagnòstic.
A la quarta i darrera part s’estableixen els criteris bàsics per a utilitzar la tècnica del georadar a la classificació resistent de la fusta nova. Actualment les línies d’investigació en aquest àmbit cerquen mètodes de classificació de la fusta no destructius i que aporten dades de variables associables amb els paràmetres resistents. En aquesta línia es realitza un estudi exhaustiu comparatiu de les diferents tècniques existents actualment i la classificació realitzada mitjançant el georadar a partir d´ uns criteris inicials definits per primera vegada a aquesta tesi.