RESUM. L’art llatinoamericà durant el segle XX ha sigut conegut a través de reiterats paradigmes des de l’oficialitat d’una visió hegemònica. No obstant això, aquest nou segle s’inicia en coherència amb la multiplicitat aflorada en diverses disciplines i en els diferents continents, i es desplega en una reflexió i una visualitat de caràcter plural, a més d’una dinàmica valorativa de la producció artística guiada pel concepte del translocal. 
A través d’aquest concepte es busca reflectir la nova identitat global dels subjectes, la interacció i l’intercanvi entre l’individu i la societat en què aquest resideix, i atorga d’aquesta manera una visibilitat en el camp artístic a produccions no sols fins ara marginades, sinó també recentment emergents. Esdevé necessari, per tant, organitzar les premisses i directrius que secunden aquestes noves visualitats, en interrelació amb els intrínsecs contextos, però, al mateix temps, no oblidant la seua articulació amb els mecanismes globalitzadors en què es desenvolupa la indústria cultural actual.
Aquesta tesi exposa els resultats d’un treball sobre el terreny realitzat a l'Equador, amb la pretensió de donar a conéixer i reflexionar, sobre les propostes d’un grup d’artistes contemporanis que tenen, majoritàriament, com a via comuna l’exploració de pràctiques neoconceptuals d’actual vigència en l’escena internacional. 
Sent al centre i sud d’Amèrica el conceptualisme, a més d’un estil, una eina i una estratègia de crítica social i cultural, en la producció d’aquests artistes s'observa una heterogènia obra que, no obstant això, és transversalitzada per un plantejament, que, més enllà de les especificitats formals, d’expressió i contingut de cadascú, interroga tant per la mateixa naturalesa de l’art com pels condicionaments provinents de les diferents instàncies del poder, mantenint una estreta interrelació amb el mateix context i, en alguna mesura, actuant com a mediadora d’experiència i coneixement. 
L’anàlisi del corpus es desplega en tres capítols corresponents amb els tres centres urbans principals d’aquest país: Cuenca, Guayaquil i Quito; i comprén un total de tretze artistes, els quals s’han organitzat segons el lloc de naixement, coincident generalment amb la ciutat on aquests creadors desenvolupen el seu treball.