RESUM


     És evident l’interès de cercar alternatives per a combatre els efectes de l’erosió hídrica, un dels factors de degradació de sòls, i aconseguir augmentar la capacitat de retenció de l’aigua i millorar-ne la fertilitat. És per això que s’han portat a terme estudis de conservació de sòls en què s’avalua la possibilitat d’utilitzar residus agrícoles, fent-hi  experiments per a conèixer-ne la capacitat protectora i de millora del sòl.  
     En aquest treball s’ha estudiat l’efectivitat de la pela de cafè en el control de l’erosió i com a milloradora de les propietats físiques del sòl. Per a l’estudi s’ha elaborat un disseny experimental factorial 3 x 5 x 2 amb 2 rèpliques i un total de 60 tractaments. Els tres factors en estudi han sigut el sòl, la posició del residu i l’estat del terreny. Així, s’han estudiat 5 sòls diferents, un de francoarenós, un de francoargilós i tres de francoargil·lollimós, i s’han comparat en tots aquests els resultats obtinguts amb el residu en superfície i “enterrat”. En tots dos casos, el percentatge de coberta de sòl varia entre el  80 i el 85%. Pel que fa a l’últim factor, l’estat del terreny, les avaluacions s’han fet tant en sòls amb crosta superficial com sense. 
     El procediment de l’experiment, que ha tingut una durada d’un any, ha consistit a preparar safates de simulació de pluja amb diferents tipus de sòl i residu vegetal, per a determinar les propietats físiques i fisicoquímiques com a part de la caracterització dels sòls en estudi. En una primera fase (tractaments sense crosta), i després d’un humitejament realitzat dos dies abans, les safates han sigut exposades a una pluja simulada de 122 mm/h d’intensitat durant 21 minuts, repartida en 7 intervals de 3 minuts de durada cadascun. Aquestes condicions han permès l’estudi del balanç hídric i de la pèrdua de sòl a través de la determinació del vessament, la quantitat de residus arrossegats, l’inici d’embassada, l’inici  del vessament i la taxa d’infiltració. Després d’això i durant el temps de dessecació, s’han fet mesuraments continus de la humitat i de la resistència a la penetració; en acabar els  sis mesos, s’han determinat les propietats físiques del sòl (estabilitat dels agregats, densitat aparent del sòl, conductivitat hidràulica i porositat del sòl).
     Sis mesos després, s’inicia la segona fase de l’experiència, una vegada formada la crosta superficial en totes les safates.  La metodologia és la mateixa que en la fase anterior: humitejament previ, simulació de pluja, estudi del balanç hídric i de la pèrdua de sòl, i mesura de les propietats físiques. 
     L’anàlisi dels resultats ha demostrat l’efectivitat de la pela de cafè en el control de l’erosió i el vessament, principalment en tractaments amb residu “enterrat”, i que aquesta és molt inferior en sòls francoarenosos. A més, aquest treball ha demostrat que la presència de crosta és un factor que redueix la influència de la pela de cafè. El residu vegetal ha sigut molt efectiu en millorar les propietats físiques del sòl, principalment en els tractaments “enterrats”  i sense crosta. L’estudi ha revelat l’efectivitat de la pela de cafè per a retenir la humitat del sòl i reduir la resistència a la penetració. A més, ha demostrat la capacitat del mètode “enterrat” com el més recomanat per al posicionament del residu vegetal en el sòl.