RESUM

El pintor José Pancetti i la seua projecció en l'art social
La tesi estudia la producció pictòrica del brasiler José Pancetti (1902–1958) amb una mirada no compromesa amb les amarres usuals. Per a comprendre-la amb més profunditat, s'hi analitza la qüestió següent: la classificació de l'artista com a pintor marinista tradueix adequadament la seua obra pictòrica? Per a respondre aquesta pregunta, s’assenyala i es debat les incursions del pintor en els gèneres i les escoles per què va passar, i es relaciona aquests amb les seues influències, a fi de proporcionar elements per a una anàlisi fonamental que mai no s’ha fet sobre aquest pintor, la font més fiable del qual és la seua pròpia obra. Els canvis socioculturals de la primera meitat del segle XX al Brasil es debaten a la llum d'esquemes metodològics desenvolupats per alguns dels seus autors més importants, però cercant-hi entre línies una comprensió que vaja més enllà de les fórmules. Prenent com a base aquesta literatura, i matisant-la amb els relats de certes figures romanents d'aquell moment, ha sigut possible enfocar les accions artístiques desenvolupades pel nucli Bernardelli, del qual va formar part Pancetti, en la formulació de l'art modern brasiler. La investigació verifica que el pintor va recórrer un llarg camí per edificar la seua obra, tot fent-hi avanços i reculades, que derivaven de la mateixa condició de l'artista en col·locar-se davant els obstacles que li imposava l'art de la pintura. L'anàlisi revela la preocupació social i cultural i el caràcter de brasileritat que s’observen en l'obra del pintor, i se’n conclou que l'expressivitat i la simplicitat són les claus predominants en la seua poètica. D'aquesta manera, la pluralitat i l’heterogeneïtat circumscriuen la seua obra, amb la qual cosa s’allunya l'estereotip de pintor marinista, i es contribueix a un major i millor (re)coneixement d'aquesta obra pictòrica, per a la qual es reclama una altra dimensió.