Resum

       La Competitivitat dels sectors econòmics ha merescut innumerables treballs, estudis i experiències. A pesar d'això, no es disposa d'una definició conceptual específica i taxativa del que ella significa; tampoc s'ha pogut delimitar la quantitat de factors que la impulsen i milloren.
       
       Entre estos últims, alguns autors mencionen la necessitat l'existència prèvia d'un mercat intern exigent i desenrotllat per a generar l'experiència que permeta competir en el mercat mundial.
       
       En Argentina, el sector oleaginós de la soja i el gira-sol és el primer exportador mundial d'olis des de fa diverses dècades i mai ha tingut una demanda interna important -especialment dels derivats de la soja-.
       
       En esta Tesi demostrarem que un sector pot ser competitiu encara que el seu mercat intern siga reduït o inexistent i que el saldo comercial sectorial positiu, al llarg dels anys, demostra el seu grau de competitivitat.

       També s'argumenta que les inversions han d'orientar-se cap a la generació de factors de competitivitat avançats i especialitzats, aquells que generen competitivitat d'orde superior. No obstant esta realitat, demostrarem que també les inversions que s'apliquen a factors estructurals bàsics i genèrics -encara les poc significatives- poden intensificar l'especialització i millorar la competitivitat d'un sector econòmic que ja la posseïsca en un cert grau. Esta demostració no és menor, ja que resulta de molta utilitat als països en desenrotllament on els recursos econòmics són molt limitats.

	Addicionalment a allò que s'ha indicat, l'estudi dels mitjans pels quals pot quantificar-se l'impacte d'alguns factors impulsors de la competitivitat, ha generat la creació d'un mètode graficonumèric, basat en la suma de vectors, molt útil per a comparar el comportament de la competitivitat d'un sector en diferents períodes de temps o entre diferents països.