Resum: El nombre de publicacions científiques relacionades amb sistemes alternatius a la producció en massa en els últims 20 anys és abundant. Entre els sistemes alternatius proposats, un dels que més popularitat acadèmica ha tingut ha estat la producció ajustada (lean manufacturing), encara que no hem d’oblidar altres formes d’anomenar sistemes productius que comparteixen moltes característiques amb la producció ajustada (fabricació flexible, fabricació àgil, personalització en massa, etc.). No obstant això, les investigacions sobre cada sistema semblen demostrar que les pràctiques que s’utilitzen en cada sistema de producció són similars o les mateixes. Els qüestionaris trobats en la literatura per a diagnosticar el grau d’ús de les pràctiques de sistemes alternatius a la producció en massa s’han centrat en la producció ajustada. Tanmateix, el conjunt d’ítems emprat ha variat notablement d’una investigació a una altra. No s’hi aprecia encara un moviment que convergisca cap a la utilització, per part dels investigadors, d’uns pocs instruments la validesa i fiabilitat dels quals s’haja contrastat en diferents entorns. De fet, la majoria de les investigacions es basen en qüestionaris ad hoc, i poques d’aquestes presenten una validació del qüestionari més enllà de verificar la unidimensionalitat i el coeficient alfa de Cronbach. No obstant això, sembla haver-hi consens a l’hora d’identificar 5 grans constructes que componen la producció ajustada (gestió de la qualitat, flux intern de producció, manteniment, gestió de la cadena de subministrament i implicació dels operaris). L’objectiu de les empreses en implantar les pràctiques de producció ajustada és millorar-ne els objectius i obtenir un avantatge competitiu. Les investigacions sobre l’efecte de les pràctiques de la producció ajustada en els resultats s’han centrat bàsicament en els sectors de l’automòbil, l’electrònic i el de la maquinària. Ara bé, identificar les pràctiques que impacten sobre els resultats de les empreses necessita ser estès i comprovat en altres sectors. Precisament, a causa la quantitat de publicacions sobre els sistemes de producció alternatius a la producció en massa, considerem necessari aquest treball, que pretén dur a terme diverses tasques. D’una banda, identificar si els diferents noms donats als sistemes alternatius a la producció en massa es corresponen a sistemes realment diferents o, si per contra, les similituds són majors que les diferències. D’una altra banda, hi hem identificat i resumit els models de producció ajustada identificant la manera en què agreguen els ítems en constructes o subescales de constructes. Posteriorment, hem desenvolupat un qüestionari partint dels ítems que figuraven en els models publicats. Finalment, hem realitzat la validació de subescales i models mitjançant una anàlisi factorial confirmatòria, usant dades d’una mostra de centres especials d’ocupació espanyols (N=128). De tots els models plantejats, el millor ajust es produeix amb el model de 20 subescales de primer ordre. Finalment, hem investigat, després de la validació de l’escala de resultats, l’efecte de l’aplicació de les pràctiques de la producció ajustada sobre els indicadors d’execució de les empreses definides en la mostra. Aquest treball aporta una visió integradora comparant els sistemes de producció alternatius a la producció en massa i identificant les pràctiques comunes d’aquests. També hem revisat els models de la producció ajustada publicats prèviament i els resultats de validesa i fiabilitat de les subescales de la producció ajustada plantejades per altres investigadors, com també els indicadors de resultats utilitzats. A causa de l’enfocament confirmatori que té, aquest treball pot servir de generalització d’estudis que s’havien realitzat en contextos amb mostres diferents, les quals nosaltres hem emprat per a replicar-les.