RESUM
      
El virus del mosaic del cogombre dolç (Pepino mosaic virus, PepMV) és un dels principals virus que afecten al cultiu de la tomaca en l'actualitat. En escassos 10 anys des de la seua aparició a Holanda s'ha estés ràpidament i de forma simultània per les diferents zones productores del món, on sovint provoca importants pèrdues econòmiques. La gran variabilitat simptomatològica afegida a una gran diversitat molecular, dificulten el seu diagnòstic, mentres que l'eficaç transmissió mecànica del PepMV entre plantes deguda a l'ús de ferramentes contaminades, mans, roba i pel contacte directe entre plantes dificulta el seu control i eradicació de les zones afectades. El contacte entre plantes sanes i infectades que es produïx normalment durant les labors rutinàries de cultiu constituïx la principal causa de transmissió dins de la parcel·la. No obstant, el mecanisme de disseminació a llarga distància del virus podria ser a causa de l'ús de llavors contaminades o al comerç de fruits infectats.
	A causa de l'elevat risc que suposaria la possibilitat de transmissió del virus per mitjà de llavor de tomaca, ens vam plantejar en primer lloc la constatació d'aquesta possibilitat. Es va procedir al càlcul de la taxa de transmissió per llavor del PepMV en plantes crescudes a partir de les llavors de fruits simptomàtics recol·lectats de plantes infectades naturalment amb el virus. Es va estimar, per mitjà de l'anàlisi serológico per tècnica ELISA de mostres agrupades de llavors, que la proporció de llavors infectades amb el PepMV era com a mínim del 25% de les llavors analitzades. Les llavors extretes de fruits simptomàtics es van sembrar i les plantes aparegudes es van analitzar per ELISA en tamany de cotiledó i 4 fulles. Tres de les 168 plántulas crescudes de les llavors infectades van resultar ser positives a PepMV, el que es correspon amb una taxa de transmissió de llavor a plántula de l'1,84%. A més es va avaluar l'eficàcia desinfectant de diversos tractaments de llavors de tomaca, com a mètode preventiu enfront de la transmissió. El virus va ser eradicat de les llavors per mitjà de la seua immersió en una solució de fosfat trisòdic al 10% durant 3 h. No obstant tractaments tèrmics de 24 h a 80ºC i 48 h a 74ºC encara que van eliminar el PepMV en les plantes, no el van eradicar en les llavors senceres tractades. Els tres tractaments no afecten negativament a la germinació. Aquests resultats suggerixen que el fosfat trisòdic pot ser utilitzat per a eliminar el virus de la llavor de tomaca sense perjudicar la germinació.
	D'altra banda, en els països afectats per aquesta virosi es desconeixia la composició genètica de les poblacions del virus, per el que es va procedir a analitzar l'estructura genètica de la població de PepMV, que havia provocat les epidèmies severes en tomaca des de l'any 2000 a Espanya. Els aïllats van ser caracteritzats per la seqüència nucleotídica completa del triple gene block (TGB) i de la proteïna de la cápside (CP). A més, d'un grup d'aïllats també es va caracteritzar una part de la RNA polimerasa RNA dependent i es va determinar la seqüència completa del RNA genómic d'un aïllat de PepMV obtingut de Solanum muricatum de Perú. A pesar de la gran diversitat simptomatològica, la població espanyola de PepMV estava formada principalment per aïllats molt semblants pertanyents al genotip descrit a Europa (genotip Europeu tomaca), que va resultar ser el genotip prevalent a Espanya. La població espanyola de PepMV no es trobava estructurada ni espacial ni temporalment. A més, també es van detectar aïllats molt semblants als aïllats perunans obtinguts en hospedants distints a la tomaca (genotip peruà) o a l'aïllat US2 procedent dels Estats Units (genotip US2). Aquests dos genotips es van detectar en la zona peninsular només en 2004, però el peruà ja havia sigut detectat en les Illes Canàries l'any 2000. Aquests resultats suggerixen que el PepMV s'ha introduït a Espanya en diverses ocasions. Els aïllats dels genotips perunans i US2 sempre s'han detectat en infeccions mixtes amb el genotip europeu de tomaca, i també es van detectar aïllats recombinants. Aquests resultats han de ser considerats en l'elaboració d'estratègies de control basades en resistència genètica.
	Simultàniament amb la detecció dels primers brots de PepMV a Espanya, va aparéixer un nou desorde en tomaca. Les plantes afectades sofrien un marciment repentí després de produir-se un brusc canvi en les condicions de temperatura i il·luminació ambientals que en ocasions de gran severitat provocava el col·lapse total de la planta. Entre 2000 i 2005 es van portar a terme amplis mostratges en les principals zones productores espanyoles per a obtindre informació sobre la incidència i els agents causants del “Col·lapse”. Les anàlisis a les mostres marcides van revelar que el desorde estava causat per la infecció conjunta de PepMV i Olpidium virulentus. El PepMV es va detectar en el 85% de les plantes analitzades i l'O. virulentus en el 88% de les arrels secundàries examinades. Aquests dos patògens es van detectar en el 86% de les plantes en què tant arrels com fulles van poder ser analitzades. Altres patògens van ser detectats en molt poques ocasions en les plantes col·lapsades. Per a verificar les implicacions que tenen aquests dos patògens en el col·lapse de la tomaca, es van realitzar dos assajos d'hivernacle en què es va aconseguir reproduir el desorde per mitjà de la inoculació simultània de les plantes sanes amb quatre aïllats de PepMV i dos d'O. virulentus, al produir-se un canvi brusc en les condicions ambientals de l'hivernacle. La incidència del col·lapse va variar des dels aproximadament 6,25% en el cultiu d'estiu als 56,25% obtinguts durant el cultiu hivernal. No es van detectar canvis significatius entre les seqüències géniques dels aïllats de PepMV obtinguts de plantes amb els símptomes típics del virus i els caracteritzats en plantes amb marciment. Els aïllats de col·lapse no s'agrupen en un determinat taxón genètic. Els resultats obtinguts indiquen que el col·lapse esta ben establit en les zones productores de tomaca i que tant PepMV com O. virulentus suposen un risc molt seriós per a la producció de tomaca.
	En els últims anys s'ha vingut observant en els hivernacles dedicats al cultiu de tomaca, l'aparició d'una simptomatologia molt severa que va cridar la nostra atenció. El nou desorde està caracteritzat per l'aparició d'àrees necròtiques que s'expandixen en tiges, fulles i fruits verds o per taques necròtiques en fulles de plantes amb una clorosi generalitzada. Així doncs, per a finalitzar aquesta tesi es va plantejar identificar i caracteritzar l'agent causal d'aquests símptomes, aconseguint identificar en les plantes afectades, dos genotips de PepMV. Aquests han sigut caracteritzats en base a la distinta simptomatologia que produïxen en tomaca i rang d'hostes. La caracterització biològica va ser confirmada per mitjà de les pertinents anàlisis filogenètiques basades en dos regions completes del genoma, el TGB i la CP, i una part del gen de la RdRp. Els resultats d'aquest estudi revelen que els aïllats necròtics espanyols mostren una elevada identitat de seqüència nucleotídica amb els aïllats dels genotips europeus i CH2.