Resum Aquesta tesi aborda el desenvolupament d´un model de producció, transport i depòsit de sediments a escala de conca. Partint d´una revisió del coneixement de models d´evolució del paisatge i específicament de models d´erosió es plantegen les preguntes fonamentals que han de considerar-se en el model. Posteriorment s´estudia la forma en què actualment es resolen dites preguntes, a partir d´una revisió de l´estat de l´art del coneixement i de l´experiència adquirida en l´aplicació de models hidrològics i sedimentològics. Amb aquestes bases teòriques i pràctiques es formula el model i es desenvolupa un codi de programació amb els postulats de la formulació, que serà la hipòtesi de treball. El model dissenyat és una suma de conceptes i ferramentes tècniques coherentment integrades de forma tal que permeten l´usuari aplicar tot el coneixement disponible per a resoldre un problema particular. En la seua part hidrològica el model es basa en el model TETIS desenvolupat en el Departament d´Enginyeria Hidràulica i Medi Ambient de la Universitat Politècnica de València i en la seua part sedimentològica es fonamenta en el model CASC2D-SED desenrotllat en l´Engineering Research Center de la Colorado State University. Finalment s´aplica el model en una conca natural i es valida la hipòtesi de treball. La conca d´anàlisi és la conca de Goodwin Creek en l´estat de Mississippi, als Estats Units d´Amèrica, que compta amb mesures sistemàtiques de pluja, cabal líquid i sòlid, informació de topografia, sòls i usos del sòl. En l´aplicació es reconeixen les limitacions i potencialitats del model. El model aprofita convenientment el coneixement de condicions físiques, per exemple l´estructura topològica de la xarxa de drenatge i deixa de costat aspectes poc entesos i difícils de parametritzar, per exemple l´estructura aleatòria de la xarxa de solcs en vessant. D´aquesta forma és robust i parsimoniós, especialment en la part sedimentològica, la qual només requereix un element de calibratge. El model dissenyat millora la forma de conceptualitzar una conca i a partir d´aquesta aportació s´aconsegueixen millors resultats quant a la resposta d´una conca hidrogràfica davant d´un esdeveniment de pluja. El model defineix de manera precisa en quines zones de la conca es presenten les diferents components de la correntia. A més, el model relaciona dites zones amb elements concrets (vessant per a la correntia directa, xaragall per a l´interflux i llit per al flux base) a partir de paràmetres fàcilment identificables en una conca natural. Dels resultats del model es deriven conclusions sobre la dinàmica hidrològica i sedimentològica de la conca. Amb la ferramenta computacional obtinguda és possible efectuar l´anàlisi de canvis ambientals i antròpics davant de dites dinàmiques. D´aquesta forma el model té una aplicabilitat no sols científica, en generar coneixement i ajudar a la comprensió de processos naturals, sinó també pràctica, en ser una ferramenta per al disseny enginyeril, el planejament del territori i l´anàlisi de riscos naturals.