La contaminació atmosfèrica originada per la producció animal intensiva afecta el medi ambient global, la salut de les persones i el benestar dels animals a la pròpia granja. Es tracta d’un problema d’interés creixent en països en els quals, com és el cas d’Espanya, s’ha investigat poc fins ara.
Esta tesi doctoral es centra en la medició experimental de concentracions i emissions de gasos (amoníac, metà, òxid nitrós i diòxid de carboni) i partícules materials (PM10) en granges de pollastres d’engreix i de conills, principalment en clima mediterrani, analitzant els factors que afecten aquestes emissions. Per a complir estos objectius, la tesi es compon de cinc treballs d’investigació diferenciats, encara que estretament relacionats entre sí.
Primerament s’estudia amb detall la metodologia utilitzada per a mesurar les emissions, basat en un balanç en el qual les variables són la concentració de gasos i el fluix de ventilació, i es desenrotlla un procediment per a l’anàlisi de la incertesa, l’objectiu del qual és obtindre indicadors de la qualitat dels resultats. En segon lloc, es tracta la medició del fluix de ventilació en granges comercials mitjançant el disseny d’un circuit per a la adquisició d’informació sobre el funcionament dels ventiladors. Posteriorment, i en aplicació dels dos anteriors estudis, s’han determinat les emissions de gasos en dos granges comercials de conills i una de pollastres en el litoral mediterrani espanyol, obtenint resultats molt útils per a la millora de l’inventari nacional d’emissions. Finalment, s’ha quantificat la influència de l’activitat dels pollastres d’engreix en les emissions de partícules i de gasos, i s’ha avaluat l’aplicabilitat d’un mètode per a la determinació indirecta de la ventilació basat en el balanç de diòxid de carboni. Els resultats obtinguts mitjançant estos estudis i les posteriors anàlisis contribueixen al coneixement general sobre emissions de gasos a les granges de pollastre i conills, i són aplicables per a millorar els inventaris nacionals d’emissions.