RESUM Els estudis que tracten de l'ecologia tròfica de peixos, en els quals es relacionen la biologia i la fisiologia de les espècies amb el seu entorn, règim alimentari, tipus de dieta i relacions biòtiques, aporten información bàsica i necessària per a comprendre el paper ecològic que tenen aquests organismos en els ecosistemes on habiten, i per tant per a poder establir protocols de gestió de les seues poblacions. Aquesta tesi aporta un major coneixement de la biologia, fenologia i costums tròfics de cinc espècies de peixos bentònics que tenen interés comercial en el litoral valencià i sobre els quals apenes hi ha informació. Aquestes espècies són el moll de roca (Mullus surmuletus), el llenguat tigre (Synaptura lusitanica), l'escorpa (Scorpaena scrofa), la rata (Uranoscopus scaber), i la vaca tremoladora (Torpedo torpedo). També es relaciona la importància que tenen els aspectes ecològics i fisiológics dels peixos amb la incorporació de sustancies contaminants com els metalls pesants, així com el coneixement de les seues pautes d'acumulació en diferents òrgans i teixits. L'estudi es va realitzar a la Badia de Cullera (Espanya) amb peixos procedents de la pesca artesanal recollits al port d'aquesta localitat. Es van realitzar 30 mostrejos entre juliol de 2004 i gener de 2006. En total es van obtindre 1102 peixos de distints tamanys de les espècies que s'han indicat anteriormente. Les dades biomètriques i morfològiques de cada espècie, ens ha permet caracteritzar la mostra, seguir la seua evolución en el temps i establir algunes relacions biomètriques que ens han ajudat a explicar aspectes del creixement i la biologia tròfica i reproductiva de les especies. Els resultats obtesos indiquen que les especies estudiades es capturen en tota la Badia de forma artesanal i amb "tresmall", entre profundidades de 6 a 20 m., i durant tot l'any. La seua distribució i abundancia es troba condicionada principalment per factors com l'estacionalitat i espècies com S. scrofa i T. torpedo presenten una separación per sexes en el seu patró de distribución. En relació amb les talles, s'observa que en la majoria d'especies el 50% dels individus són madurs sexualmente abans d'arrivar a tenir 25 cm. Per damunt d'aquesta mida es considera que els individus són adults i s'han reproduit al menys una vegada i per davall dels 15 cm encara són juvenils. En la majoría de les espècies estudiades, el periode de maduració sexual i posta es produeix en primavera i a principi de l'hivern. Aquestes èpoques coincideixen amb periodes de reclutament de juvenils i són èpoques favorables per a l'acumulación de reserves energètiques al cos. Per a estudiar els habits i la dinàmica tròfica de les espècies, s'examinaren els estómacs dels peixos. La dinàmica alimentària de les espècies va ser analitzada amb índex, com l'índex de vacuitat, pes del contingut estomacal, index de repleció, pes i nombre mig de preses a l'estòmac. La composició tròfica de la dieta es va estudiar mijançant els índex de composició numèrica i gravimètrica, freqüència d'ocurrència de les preses i mètodes combinats d'analisi, a més de fer una avaluació de l'estratègia alimentària de cada espècie. Tanmateix s'analitzaren alguns caracters mofològics de les espècies, relacionats amb l'alimentació, com són la longitud del tub digestiu i l'area bucal. Finalmente també es van estudiar les relacions tròfiques inter i intraespecífiques des del punt de vista de l'amplitud de nínxol, diversitat alimentària i solapament de la dieta, per a determinar el nivell tròfic en el qual es trobava cada espècie. A partir de les dades obteses de l'anàlisi de la dieta, hem comprovat que els peixos s´alimenten de forma més diversa i abundant a les èpoques més favorables, la qual cosa és consistent amb una oferta tròfica més abundant i diversa. Les femelles també s'alimenten més que els mascles, probablemente per les seues necesitats fisiológiques degudes a la reproducción, i també perquè tenen talles majors amb estòmac i boca amb major capacitat, que fa que tinguen continguts estomacals més pesants. Les preferèncias que hem trovat a la dieta de les especies estudiades han sigut molt variades. Mullus surmuletus s'alimenta de preses menudes i poc abundants, predominant els custracis (braquiurs i anfipodes), i en menor proporció de poliquets, corresponent una estratègia alimentària generalista. S. lusitanica, s'alimenta quasi exclusivament de poliquets, tenint una estratègia especialista. Les tres especies restants basaren la seua alimentació en peixos, de manera que S. scrofa i T. torpedo són especialistas i U. scaber generalista. S. scrofa s'alimenta amb abundància de preses de talla mitjana amb predomini de peixos, crustacis i moluscs. T. torpedo s'alimenta de preses de gran mida i te una dieta composta principalmente per peixos, poliquets i moluscs. U. scaber consuméix preses de gran mida lògicament amb nombre baix per estòmac, basant l'alimentació en peixos, crustacis, moluscs i poliquets. De les cinc espècies estudiades, dues espècies (M. surmuletus i S. lusitanica) tenen nivells tròfics que corresponen a omnívors amb preferencia per animals. Les altres tres espècies (S. scrofa, S. U scaber i T. torpedo) són carnívores, amb un important consum de peixos. Finalment en alguns exemplars que pertanyien als mostrejos de juliol de 2004 i març de 2005 es va realitzar un anàlisi de metalls pesats (Cd, Pb, Zn i Cu). Així com l'anàlisi del sediment de la badia. Respecte al nivell dels metalls en peixos s'observa un model general pel qual les menors concentracions de metalls es troben als músculs i les més elevades al fetge. Entre les diferents espècies no hem trobat un model d'acumulació definit per a cap metall en relació amb l'hàbitat o posición tròfica ni tampoc respecte a l'edat o mida del peix. Basant- nos en els factors de bioacumulació no podem afirmar que una espècie acumule més metalls que la resta. És de destacar que el plom és el metall que menys es bioacumula i que la resta ho fa en proporcions semblants entre ells. Podem afirmar que encara que l'alimentació és una de les rutes principals d'incorporació de metalls en peixos, no hem trobat evidències de biomagnificació en cap de les espècies de l'estudi, ni en cap dels seus òrgans o teixits.