L'objectiu del diagnòstic d'antenes és la detecció d'errors en antenes fabricades. Donat que aquest diagnòstic és prou difícil de realitzar simplement observant mesures de camp, el diagnòstic es realitza utilitzant els corrents equivalents reconstruïts en una superfície pròxima a l'antena. Esta tesi descriu diferents possibilitats per a realitzar aquesta reconstrucció en una superfície plana a partir de mesures esfèriques de camp pròxim. En concret, s'estudien extensivament, i s'apliquen a situacions reals, les tècniques de l’expansió modal.
El problema principal de les tècniques modals és la limitació en la resolució dels corrents equivalents. La raó d'aquesta limitació es la reduïda regió disponible de l'espectre d'ones planes (la transformada de Fourier del qual són els corrents equivalents). En aquesta tesi s'estudia aquest problema, es mostren diversos exemples i es descriuen les possibilitats per millorar la resolució. D'entre aquestes possibilitats, es proposa l'ús d'una tècnica d’extrapolació amb la qual estimar l'espectre no visible a partir de la regió coneguda (l'espectre visible) i d’informació addicional sobre l'antena, com per exemple, les dimensions de l'antena.
Entre les diferents tècniques d’extrapolació existents, es descriuen i comparen les tècniques més usades comunment. En primer lloc, s'aplica l'algoritme d’extrapolació de Papoulis-Gerchberg usant les dimensions i la forma de l'antena. Després es descriuen les versions directes d'aquest algoritme, es a dir, la matriu d’extrapolació per files i columnes, i la matriu d’extrapolació generalitzada. Finalment, s'estudia la transformació PDFT i es compara amb els algoritmes anteriors. Totes aquestes tècniques són aplicades en situacions reals amb una important millora en la resolució.
L'últim capítol d'aquesta tesi tracta del procediments de calibració de la sonda. Aquests procediments són especialment importants en el diagnòstic d'antenes perquè permeten tindre en compte l'efecte de la sonda en la mesura del camp. D'aquesta manera, es pot portar a terme el millor diagnòstic de l'antena en estudi. En aquesta tesi es descriu l'algoritme iteratiu de calibració de sondes proposat per Hansen. A més a més es proposen diverses alternatives a aquest algoritme per a tres situacions diferents. Aquestes tècniques són verificades en situacions reals amb resultats prou bons.