RESUM Des de finals del segle XX l'economia presenta unes característiques que disten considerablement de l'economia industrial de mitjan del segle passat. Pareix acceptar-se amb caràcter general que esta nova situació econòmica es caracteritza pel paper fonamental que juguen els intangibles en el progrés econòmic de les nacions. En esta línia de pensament, trobem en la literatura diversos models que busquen explicar les diferències de l'output innovador i del desenvolupament competitiu a través de la dita perspectiva intangible. Encara que amb distintes denominacions i algunes modificacions, cada model descompon generalment el Capital Intel·lectual en tres blocs genèrics: capital humà, capital estructural i capital relacional-. Un altre denominador comú de tals models és que l'elecció d'indicadors –i l'assignació de pes, quan procedix- es fa segons el criteri personal de l'autor. Així mateix, alguns models estan constituïts per un gran nombre d'indicadors, la qual cosa dificulta considerablement la seua practicitat. D'altra banda, la literatura dels Sistemes Nacionals d'Innovació, també ha realitzat una meritòria contribució en el mesurament de l'esforç innovador i la performance dels països. Segons les inconsistències en els models de capital intel·lectual anteriorment esbossades i, tenint en compte la literatura dels Sistemes Nacionals d'Innovació, el principal objectiu d'esta investigació és: “Des de la perspectiva de Capital Intel·lectual i dels Sistemes Nacionals d'Innovació, identificar els determinants clau necessaris perquè una nació puga ser competitiva i, en conseqüència, puga tindre la capacitat de construir una economia més sòlida i pròspera per als seus habitants”. Per a la confirmació dels nostres arguments teòrics, el treball empíric (metodologia multivariant, factorial i regressió lineal) ha tingut com a objecte d'estudi 55 economies com mostra i 28 variables vinculades a la teoria, en un període de temps comprés entre l'any 2000 i 2006. La principal font d'informació va ser la base de dades de l'Anuari Estadístic de l'Escola de Negocis Suïssa “IMD”. Les principals conclusions derivades de la nostra investigació són: * La competitivitat i la capacitat d'innovació dels països està explicada principalment pels Sistemes d'Innovació (format pels blocs d'empresa, educació, interaccions i tecnologia) i el capital social i les polítiques governamentals, bàsicament. Amb dits dos factors s'aconseguix una explicació del 67,8% de la variança i conformen els factors clau del Sistema Nacional d'Innovació. Així mateix, confirmem les tres hipòtesis prèviament plantejades: * H1. Hi ha una considerable convergència entre els models de capital intel·lectual i els sistemes nacionals d'innovació. * H2. Els intangibles, aproximats a través del Sistema Nacional d'Innovació, determinen la capacitat competitiva de les economies (expressada pel seu PIB per capita ppp). * H3. Els intangibles, aproximats a través del Sistema Nacional d'Innovació, determinen l'output innovador de les economies (expressat pels seus Patents USPTO i EPO per capita).