RESUM


Autor: David Barberá Tomás.
Directors: Ernesto de los Reyes López; Fernando Jiménez Sáez
Programa de doctorat: Proyectos de ingeniería e innovación.

La Teoria del Cicle de Vida del Producte (des d'ara, TCVP) caracteritza el canvi tecnològic que experimenta un producte al llarg del seu cicle de vida com una seqüència de variació-selecció. Les fases inicials del cicle de vida d'un producte estan caracteritzades per una gran varietat tecnològica, degut al fet que existeix una alta incertesa respecte a les prestacions de les diferents solucions tecnològiques propostes. No obstant això, aquesta incertesa es redueix amb el temps, i aquesta reducció provoca que, en fases més madures del cicle de vida, de tota aquesta varietat tecnològica existent en el mercat emergisca un únic disseny hegemònic, cridat disseny dominant. L'exemple emprat comunament per a il·lustrar la TCVP és la història del automòbil: mentre que en 1900, en els orígens del seu desenvolupament, tres solucions distintes estaven presents en el mercat (l'automòbil amb motor elèctric, amb motor de gasolina o amb motor de vapor), en 1920 l'automòbil amb motor de gasolina s'havia imposat com disseny dominant. 

Però en la TCVP la seqüència de varietat-selecció és concebuda com una seqüència ahistórica. S'assumeix que totes les variants rivals apareixen en el mercat al mateix temps i no té en compte la influència del diferent ritme d'aparició d'aquestes variants rivals en els posteriors processos d'emergència del disseny dominant. Aquesta tesi doctoral pretén completar el marc teòric de la TCVP perquè siga capaç d'incloure la inherent historicitat de l'aparició de noves tecnologies. Per a això, compararem els patrons evolutius que es deriven del nostre marc teòric amb l'evolució tecnològica d'una pròtesi quirúrgica, el disc artificial per a la columna vertebral. En el nostre cas, el diferent ritme d'aparició en el mercat dels dos principals solucions tecnològiques propostes es deu a la menor “resistència tecnológica” d'una d'elles, el funcionament de la qual s'inspirava en altre implant traumatològic, la pròtesi de cadera. 

Per a operacionalitzar el concepte de “resistència tecnológica” hem proposat una seqüència distinta a la de varietat-selecció. La seqüència varietat-selecció és una seqüència estrictament “poblacional”: descriu exclusivament la diferent freqüència de les solucions presents al llarg del cicle de vida. En les fases primerenques diferents solucions tindran diverses freqüències d'aparició, sense que cap supere en molt a les altres; però en les fases més madures la freqüència d'una d'elles (el disseny dominant) serà molt major que la de la resta. No obstant això, aquest tipus de mesures no al·ludeixen a la naturalesa interna del disseny, ni expliquen les raons de la diferent aparició històrica de la varietat tecnològica al principi del cicle; simplement mostren la disminució d'aquesta varietat a mesura que avança el cicle i emergeix un disseny dominant. La nostra seqüència és més “internalista”: descriu el canvi tecnològic en termes de la seua naturalesa. Per naturalesa del canvi tecnològic entenem els canvis en les característiques tècniques d'un producte, en els serveis que proporciona i/o en la complexitat de les relacions entre els uns i els altres. El nostre marc teòric se sintetitza en una seqüència que descriu de manera general i cronològica els diferents canvis que experimenten aquestes característiques tècniques i de servei al llarg del cicle de vida. D'aquesta manera pretenem identificar la baula concreta de la seqüència on se situa la resistència tecnològica que estanca l'evolució d'una de les solucions tecnològiques rivals. En concret, hem localitzat la raó de la menor resistència tecnològica dels discos artificials inspirats en el maluc en la menor complexitat dels redisenys que van seguir als primers fracassos clínics del disseny primitiu. Aquests fracassos van implicar l'aparició de nous components que intentaven millorar les prestacions del disseny primitiu, però mentre que en el disc inspirat en la cadera aquests nous components no varen “complejitzar” excessivament el producte, en l'altre tipus de disseny la resistència tecnològica es va localitzar precisament en l'esforç per desfer la complexitat que va produir la introducció de nous components. Els discos inspirats en la pròtesi de cadera es van estalviar aquest esforç “des-complejitzador” gràcies a que ja havia estat realitzat amb anterioritat, precisament en el desenvolupament tecnològic previ de les pròtesis de cadera.