RESUM 
La present tesi doctoral té com a objectiu principal el desenvolupament d'un nou model de disseny de la longitud de carrils de desacceleració, basat en l'avaluació del disseny i la funcionalitat dels carrils de desacceleració del tipus paral•lel, en funció de la seua longitud, per mitjà del desenvolupament i l'aplicació d'un nou indicador de conflictivitat per a les maniobres d'eixida. Aquest objectiu ha sorgit a partir de l'estudi de l'estat de l'art en que es destaca com les observacions experimentals realitzades per diversos investigadors no es corresponen amb els models cinematics de desacceleració uniforme que solen adoptar-se per al càlcul de la longitud del carril de desacceleració, la qual cosa comporta la necessitat d'un nou model.
La investigació s'ha basat en la hipòtesi fonamental de que el comportament dels conductors que prenen un carril de desacceleració varia en funció de la longitud del carril. Este canvi de comportament afecta tant l'operació com a la funcionalitat dels carrils de desacceleració i per consegüent influïx sobre la seguretat viària.
En el desenvolupament del treball es destingixen dos fases. La primera consistix en una fase experimental en un carril de desacceleració paral•lel variant la seua longitud, aprofitant una obra de millora de l'autovia CV-35. En la segona fase es du a terme la validació dels resultats observant 10 carrils de desacceleració addicionals. En les dues, es va realitzar una anàlisi qualitativa per observació directa en vídeos i una anàlisi quantitativa en que es pretenia mesurar les característiques de l'evolució dels vehicles.
Per a aconseguir-ho, es va desenvolupar un programa informàtic de restitució de perspectives còniques a partir de vídeos, que permetrà fer un seguiment individualitzat dels vehicles i conéixer en cada moment la seua posició, velocitat i acceleració.
A fi de poder valorar adequadament les diferents maniobres trobades es va decidir utilitzar, en l'avaluació quantitativa, les Tècniques de Conflictes de Tràfic. Dites tècniques permeten avaluar la seguretat del tràfic a partir de mesures espai-temporals entre els vehicles i la utilització d'indicadors de conflictivitat. Per a això, va ser necessari desenvolupar i validar una nova família d'indicadors de conflictivitat aplicable a les maniobres d'eixida denominada TiPCLA (Temps Potencial de Col•lisió Lateral o Alcans) que ha permès avaluar quantitativament la conflictivitat dels carrils de desacceleració de l'estudi.
A partir de l'anàlisi es confirma la hipòtesi de treball i es conclou que els carrils molt llargs o molt curts són els menys segurs pel que les longituds intermèdies són les òptimes.
Finalment, es proposa un nou model de disseny de la longitud de carrils de desacceleració paral•lels que té en compte, tant la dinàmica de la maniobra d'eixida, com el comportament dels conductors i la seguretat viària.