RESUM  La tesi analitza del PGOU de Ribas i Piera. Que incidix en la nova forma urbana de la Ciutat de Múrcia, donant lloc al que podem denominar com la seua tercera definició urbana, que supera a les “forma urbis” anteriors, medieval i barroca. Afig a l'aspecte d'oberta, el caràcter d'espaiosa en què l'espai privat és inferior al públic, en la que aquesta classe d'interés resulta predominant. Ordena exhaustivament tot el territori, amb els més de 50 nuclis menors. S'analitzen l'evolució històrica, els resultats, i els condicionants que el seu desenrotllament futur, la vigència d'aquest model. Entronca amb els principis fundacionals de l'urbanisme contemporani, Declaració de La Sarraz i Carta d'Atenes, i incorpora el concepte d'Oci actiu. Posa fi a una forma d'actuar possibilista i pragmàtica, esgotat cap als 70. Clarament intervencionista, s'estructura com pla programa i pla reglament. Els plans de desenrotllament i l'execució es deuen a iniciativa municipal, que assumix el pla com una funció pública. Reestructurant la ciutat de forma uniforme i homogènia en les seues tipologies, consolidant el gran eixamplament i els vials vertebradors del desenrotllament futur. Amb un alt nivell de zones verdes i dotacions públiques. Se enquadra entre els documents de transició política i legislativa, i representa una de les primeres aplicacions, escrupolosa, de la Llei de 1975. Està vinculat amb l'urbanisme contemporani, perquè la seua formulació deriva de les lleis del Sòl. S'ajusta també, i d'una manera més lliure a uns principis i conceptes, que són el resultat d'un llarg debat sobre la ciutat. Complix l'objectiu de transformar una ciutat retardada en una ciutat central d'àmbit regional. EL PLA GENERAL DE MURCIA DE 1978. EL PLA RIBAS PIERA. RESUM PÁG. 1 DE 1