RESUM
La Directiva Marco del Agua de la UE (2000/60/CE) té com a objectiu establir un marc per a la protecció de les aigües superficials continentals, les aigües de transició, les aigües costaneres i les aigües subterrànies que previnga tot deteriorament addicional i així mateix, protegisca i millore l’estat dels ecosistemes aquàtics.
El fitoplancton és un dels indicadors biològics proposats per a establir l’estat ecològic de les masses d’aigua. Inclou diversos aspectes com la biomassa (clorofil.la a), per a la qual ja han sigut establits els criteris pertinents per definir l’estat ecològic de les diferents masses, composició i abundància fitoplanctònica que encara no han sigut desenvolupats pel MED-GIG.
En aquest treball es desenvolupa un índex multimètric PHYMED de classificació ecològica de les masses d’aigües costaneres basat en la composició, abundància i biomassa de la comunitat fitoplanctònica. Tot i això, s’han utilitzat les dades de monitoreig de la Comunitat Valenciana per al període que abraça agost de 2005 fins a juliol de 2008. Els recomptes de les comunitats fitoplanctòniques han sigut portats a terme mitjançant microsopia d’epifluorescència i han permés diferenciar i comptar un gran grup d’organismes.
En primer lloc, s’estableix el model conceptual per al desenvolupament d’un sistema d’indicadors basats en la composició de la comunitat fitoplanctònica. Açò s’ha portat a terme a partir de l’anàlisi de les correlacions existents entre els diferents paràmetres relacionats amb la composició i abundància de la comunitat fitoplanctònica (principals grups fitoplanctònics i les variables relacionades amb aquests). A més, les variacions en el contingut de clorofil.la a i fòsfor total (indicadors de pressió) de les diferents masses d’aigua costaneres.
En funció de l’anàlisi de pressions i impactes i d’una anàlisi territorial, les condicions de referència per a la Comunitat Valenciana són la Serra d’Irta (nord de Castelló) per a la tipologia II-A (amb influència continental moderada) i el Cap de Sant Antoni – Penyal d’Ifach (nord d’Alacant) per a la tipologia III (sense influència continental).
Si descartem aquelles variables que no permeten discernir entre masses d’aigua costaneres i les que presenten variabilitat en les condicions de referència, se seleccionen quatre variables que són les que formen part de l’índex PHYMED. Aquestes son clorofil.la a, (eucariòtes totals + cianobacteris)/picocianobacteris, primnesials/(diatomes + criptòfits) i inversa del percentatge de primnesials.
Per a verificar que aquest índex respon bé als rangs de variació de les pressions se comprova l’existència d’una correlació estadísticament significativa d’aquest amb els fòsfor total (0,88 per a la tipologia II-A i 0,85 per a la tipologia III).
L’index PHYMED classifica les masses d’aigua de la Comunitat Valenciana 001, 002, 003, 004, 011, 012, 014 i 019 amb un estat ecològic “molt bo”; 005, 007, 009, 010, 013, 015 i 018 com a “bo” i 008, 016 i 017 com a “moderat”.
Els resultats obtesos amb aquest índex són comparats amb aquells derivats de l’ús de la clorofil.la a. S’observa que amb l’index multimètric PHYMED es consegueix corregir les desviacions existents en l’actualitat de l’ús de la clorofil.la a com a indicador de l’estat ecològic.
Per últim, s’estableix la correlació dels enfocaments (clorofil.la a, PHYMED) amb les pressions (P50 i P90 de fòsfor total) que resulten ser estadísticament significatives les del P50 per a ambdós mètodes i el P90 per a l’ìndex PHYMED.