RESUM

Una fertilització nitrogenada racional ha de contemplar no sols l'aportació d'una dosi ajustada a les necessitats del cultiu, sinó que al seu torn ha de considerar la correcta distribució d'esta durant el període d'abonat. No obstant això, no es disposa de suficient informació de l'efecte que la distribució estacional del fertilitzant té sobre la absorció i mobilització del N acumulat en els órgans de reserva dels cítrics.
L'objectiu del present treball és avaluar en plantes jóvens de cítrics l'efecte de la distribució diferencial estacional de l'abonat nitrogenat sobre l'absorció del N i la seua distribució en els distints òrgans, la mobilització del N acumulat en els òrgans vells de reserva cap als òrgans en desenvolupament, així com la seua repercussió en la fructificació. D'esta manera s'aprofundirà tant en el coneixement de la dinàmica del N en el sistema planta-sòl en els cítrics com en els possibles factors implicats en este procés, a fi d'ampliar les bases sobre les quals descansen els criteris de l'abonat nitrogenat i optimitzar així l'aplicació estacional dels fertilitzants.
Per a la consecució d'estos objectius, es va recórrer a l'ús de la tècnica de dilució isotòpica mitjançant la incorporació al sistema planta-sòl d'un fertilitzant marcat en l'isòtop estable 15N. Aquest fertilitzant es va aplicar des de l'inici de l'activitat vegetativa (principis de març) fins al complet desenvolupament del fruit (final d'octubre), seguint tres distribucions estacionals. Es va comparar una distribució simètrica en què es va aplicar la mateixa fracció de la dosi des de l'inici de l'abonat fins a principi de juliol (final de la caiguda fisiològica) i des d'eixe moment endavant, amb altres dos en què la màxima aportació de l'adob (75% de la dosi) es va avançar respecte a esta als mesos compresos entre març i juliol o es va retardar al període comprés des de juliol a octubre. L'extracció de les plantes marcades, en diferents moments fenològics (floració, quallat, final de caiguda fisiològica i maduresa del fruit), va permetre estudiar l'evolució del N absorbit i el mobilitzat de les reserves.
D'acord amb la informació obtinguda, es conclou que aportacions màximes avançades de N (des de març a final de juny) en els cítrics, incrementen l'absorció de N durant els períodes crítics de floració i quallat, disminuint la dependència respecte al N acumulat en les reserves de les plantes. D'altra banda, una fertilització nitrogenada en què la màxima aportació d'este element es realitze a partir del final de la caiguda fisiològica (principi de juliol), suposa una major acumulació de N en la planta al final del cicle, posteriorment disponible per al desenvolupament de nous òrgans en el següent cicle vegetatiu. Així mateix, la millora en l'eficiència d'ús del N aplicat associada a aportacions tardanes redundarien en la reducció del nitrat residual en el sòl susceptible de lixiviació. La incidència de la distribució estacional sobre la producció no va ser consistent, al veure's compensat la baixa aportació durant els moments crítics de floració i quallat, associat a la distribució que va retardar l'aportació de N, amb una major mobilització del N de les reserves de les plantes.