El control de les aigües generades en entorns urbans és una qüestió que es remunta a les civilitzacions més 
antigues. A principis del segle XX, els sistemes de sanejament urbà comencen a configurar-se de forma 
semblant a l'actual. En les xarxes unitàries, es pretén enviar a tractament la major quantitat de flux possible; 
en temps de pluja, quan se supera la capacitat de tractament de la planta depuradora, així com la dels 
col·lectors interceptors que condueixen l'aigua a la mateixa, l'excés sol ser abocat directament en el medi 
receptor, generant les descàrregues de sistemes unitaris (DSU). En un principi, es va pensar que si aquestes 
descàrregues complien amb certes restriccions de dilució podien ser perfectament assumides pel medi 
receptor. No obstant això, cap a 1960, els abocaments procedents d'escolaments urbans es revelen com una de 
les principals causes de la degradació dels cossos d'aigua receptors. És a partir de llavors quan s'estudia el 
problema seriosament i es plantegen mètodes de control i tractament de les DSU, resultant en la introducció 
de criteris mediambientals en les pautes de disseny de sistemes de drenatge i sanejament urbans. 
Els depòsits de retenció d'aigües de tempesta són elements eficaços per a pal·liar els efectes dels abocaments 
ocasionats pels escolaments urbans en temps de pluja al medi receptor. El seu ús està hui en dia prou estés; 
no obstant això, hi ha una gran dispersió de directrius, algunes d'elles fins i tot obsoletes, per a la 
determinació del volum òptim d'emmagatzemament. A més a més, es donen en el problema una sèrie de 
condicionants locals que tenen una gran influència en el desenvolupament d'aquestes metodologies, redundant 
en la dificultat de dotar-les d'un caràcter universal. La caracterització estocàstica del règim de pluja, fenomen 
inicial del procés, és la que marca sens dubte el desenvolupament d'un determinat mètode, ja siga aquest 
probabilístic, d'esdeveniment tipus, de simulació contínua o una versió simplificada derivada d'algun dels 
anteriors. Conseqüentment, encara que el plantejament metodològic puga seguir certes pautes generals, el 
desenvolupament del mateix, i per descomptat, els resultats obtinguts, no són en absolut generalitzables. 
L'anàlisi passa, a fi del compliment de les exigències de la Directiva Marco de l'Aigua 2000/60/CE i de tota la 
legislació que d'ella emana, per l'establiment d'un objectiu de protecció o objectiu de qualitat en el medi 
receptor, ja que d'això depén el volum de depòsit. L'impacte ambiental sobre els mitjans receptors que 
provoquen els abocaments des d'un dipòsit de tempesta per al control de la contaminació pot enfocar-se de 
dues formes diferents, establint els denominats estàndards d'emissió (Emission Estandards, ES) o bé els 
objectius de qualitat ambiental (Environmental Quality Estandards, EQS). 
El primer nivell quant a objectius de protecció el constitueixen els estàndards d'emissió. Amb ells s'estudien i 
imposen restriccions als abocaments, avaluant la seua freqüència, volum, càrrega contaminant, etc. Existeixen 
i s'utilitzen diferents formes pràctiques de fixar un estàndard d'emissió. Les més habituals fan referència a la 
freqüència dels abocaments i a la reducció del volum d'escolament o càrrega contaminant abocats al medi 
receptor. L'anàlisi centrada en estàndards d'emissió presenta l'avantatge de resultar en metodologies fàcilment 
aplicables, però pateix de considerar al medi receptor en si, per la qual cosa no discrimina els impactes que 
les descàrregues produeixen en el mateix. Per aquest motiu, es planteja el segon nivell en objectius de 
protecció que és el que correspon als objectius de qualitat ambiental (EQS). Els EQS són objectius que es 
defineixen no sobre els propis abocaments sinó directament sobre el medi receptor. S'avalua llavors la 
capacitat del medi per a adaptar-se als contaminants que rep, especificant a més el nivell de tolerància de 
l'impacte en funció del medi receptor.
La tesi planteja un model probabilístic per a l'obtenció d'indicadors que permeten l'avaluació de l'eficiència 
d'un determinat dipòsit de retenció des del punt de vista dels ES i dels EQS. Tots els resultats obtinguts 
probabilísticament s'apliquen i contrasten mitjançant simulació integral en una conca de la ciutat de València.
La caracterització de les variables pluviomètriques constitueix un pas previ al desenvolupament posterior del 
mètode probabilístic. En contra de la tendència habitual trobada en la literatura, les variables d'escala del 
procés de pluja (volum de l'episodi i intensitat màxima ) no s'ajusten correctament a una distribució 
exponencial en el cas desenvolupat per a la ciutat de València, resultant molt més adequat el model de Pareto 
que es proposa com a alternativa. No obstant això, la duració dels episodis sí que respon correctament al 
model exponencial, igual que la variable que defineix la duració dels temps secs entre pluges.
El cos central de la tesi presenta un model probabilístic per a l'avaluació d'estàndards d'emissió en un dipòsit 
de retenció per al control de la contaminació. L'indicador EN (eficiència eventual) caracteritza la proporció a 
llarg termini d'esdeveniments completament retinguts pel dipòsit, mentres que l'indicador EV (eficiència 
volumètrica) quantifica la proporció d'escolament retingut respecte del produït en la conca controlada pel 
dipòsit. En l'estudi s'analitza la influència que tenen sobre aquests indicadors el propi volum de dipòsit, el 
cabal derivat a tractament o la pròpia seqüència temporal del procés de pluja. Es planteja igualment una 
anàlisi de sensibilitat dels resultats obtinguts a d'altres paràmetres del model entre els que destaquen els 
paràmetres de producció d'escolament.
Els resultats obtinguts permeten l'obtenció de dos àbacs de disseny, un per a cada indicador d'eficiència. 
D'aquests es desprén que, amb una combinació adequada de volum de dipòsit i cabal derivat a tractament, es 
poden obtindre raonablement, en la conca analitzada a València, eficiències eventuals de fins al 90%  i 
volumètriques de fins al 80%. D'altra banda, l'anàlisi dels resultats permet concloure que un valor elevat de 
l'indicador exigeix un determinat cabal derivat a tractament.
Finalment, es completa l'anàlisi incorporant les qüestions relatives a la mobilització de la contaminació durant 
els episodis de pluja i l'efecte del dipòsit en el control d'aquesta. Es proposa per a concloure una anàlisi 
senzilla basada completament en Objectius de Qualitat Ambiental a partir dels resultats probabilístics 
obtinguts al llarg de la tesi. La particularització del mateix dependrà, no obstant això, de la casuística 
específica del medi receptor sobre el qual s'establisca l'impacte.