Resum
   Les arítmies auriculars, com són la fibril•lació auricular, la taquicàrdia reentrant o focal i el flúter auricular, són les arítmies cardíaques més freqüents a la pràctica clínica, constituint un dels principals problemes sanitaris actuals. Diferents treballs experimentals han demostrat que els mecanismes electrofisiològics subjacents a les arítmies auriculars són molt variats, destacant les reentrades anatòmiques i funcionals, els focus ectòpics i l'existència d'ones espirals. Addicionalment, s'ha demostrat que les taquicàrdies induïxen alteracions en les propietats auriculars que les perpetuen, estos canvis són anomenats remodelat auricular. A pesar dels nombrosos estudis experimentals realitzats, la naturalesa de les anormalitats estructurals i cel•lulars que promouen i perpetuen les arítmies auriculars no han sigut determinades amb claredat, degut fonamentalment, a les limitacions dels dits estudis experimentals. Un adequat diagnòstic dels mecanismes que generen i mantenen les arítmies permetria un tractament fàrmac-quirúrgic selectiu més optimitzat que, augmentant la seua eficàcia, provocarà menys danys secundaris al pacient. Actualment, la modelització matemàtica i la simulació computacional, s'han convertit en una potent ferramenta d'estudi, que pot inclús, suggerir nous estudis experimentals o clínics i noves teràpies. 
   A aquesta tesi doctoral, es planteja simular i caracteritzar arítmies auriculars, avaluar diferents factors que afavorixen la seua iniciació i manteniment; proposar i avaluar un nou mètode per a la localització de fonts reentrants i focals, i finalment, simular i avaluar l'eficàcia de diferents patrons d'ablació, sobre la terminació d'arítmies auriculars simulades.
   La modelització s'obté a través d'equacions diferencials, les quals representen els diferents corrents que participen en l'activitat elèctrica de les cèl•lules auriculars. Els efectes del remodelat elèctric van ser incorporats a este model cel•lular i integrat en models uni i bidimensionals de teixit auricular i en un model tridimensional d'aurícula humana, anatòmicament realista. Estos models van ser estimulats baix diverses condicions i utilitzant protocols d'estimulació prèviament determinats. Es van construir mapes de potencials de la propagació del potencial d'acció al llarg dels teixits virtuals i es van calcular pseudo-electrogrames als que se'ls va realitzar una anàlisi espectral. Implementant el model d'aurícula humana, es van conformar mapes de freqüència dominant i de l'índex d'organització per a la caracterització de les arítmies. Es van simular i van avaluar tres diferents patrons d'ablació coneguts en la pràctica clínica. Es va estudiar a més l'eficàcia d'un mètode plantejat en la present tesi per a la localització de les fonts reentrants i fonts focals, i en base a aquest, es van aplicar dos diferents patrons simples d'ablació i es va estudiar la seua eficàcia per a acabar amb l'arítmia.
   Els resultats obtinguts mostren que: 1) El remodelat elèctric és afavoreix la generació de reentrades. 2) La interacció entre un focus ectòpic continu i un estímul prematur genera activitat reentrant complexa. 3) Factors tals com l'alta freqüència del focus ectòpic, un nombre més gran d'estímuls focals, una menor velocitat de conducció i una major anisotropia, afavorixen la vulnerabilitat a reentrades i l'inici i manteniment de patrons reentrants complexos. 4) La major vulnerabilitat a reentrada es presenta en les venes pulmonars, ja que estes actuen com a obstacles facilitant un camí per als circuits reentrants. 5) L'anàlisi dels patrons reentrants, dels pseudo-electrogrames calculats, dels mapes de freqüència dominant i de l'índex d'organització,  permeten caracteritzar els diferents patrons i les arítmies auriculars simulades. 6) El mètode plantejat a aquesta tesi permet localitzar fonts reentrants estables durant taquicàrdies reentrants i fonts focals. 7) La tècnica d'ablació Maze III va ser la més eficaç, acabant per complet les arítmies auriculars simulades. Les tècniques Maze parcial esquerre i mini-Maze foren eficaces en l'acabament de taquicàrdies reentrants sempre que el circuit reentrant estiguera localitzat a l'aurícula esquerra. La tècnica mini-Maze a més fou eficaç a l'acabament del flúter típic. Estos dos patrons a l'aplicar-se durant fibril•lació auricular, van provocar que esta es convertira en taquicàrdia reentrant. Els patrons simples d'ablació, aplicats en base a la localització de circuits reentrants, foren eficaços per a l'acabament de l'arítmia, la qual cosa evidència comprovant la importància de localitzar els esmentats circuits.
   La modelització biofísica pot ser considerada com una ferramenta útil per a la comprensió dels mecanismes subjacents de les teràpies per a les arítmies auriculars.