El present treball versa sobre Reconeixement de formes. En
les últimes dècades, s'han destinat nombrosos esforços a construir
sistemes automàtics capaços de competir amb les habilitats humanes
en aquest camp. Encara que aquests sistemes són capaços d'obtenir nivells
de productivitat molt alts, no són prou precisos en
molts casos. Els éssers humans, per altra banda, resolen aquest
problema de forma prou precisa, encara que no poden competir quant a
velocitat. Aquest fet planteja un problema interessant: la possibilitat
de combinar ambdues aproximacions construint sistemes cooperatius.

Aquesta tesi se centra a presentar diferents contribucions a una
nova proposta enquadrada dins d'aquest tipus de sistemes
col·laboratius. Amb aquesta finalitat, es proposa incloure a l'usuari
com part del
propi sistema. Aquesta aproximació es coneix amb el nom de
Reconeixement Assistit de Formes (IPR, Interactive Pattern
Recognition).

En primer lloc, es proposarà una formulació general per al problema
del Reconeixement Assistit de Formes. Es pretén, d'aquesta manera,
desenvolupar un marc formal que permeta el desenvolupament de noves
aplicacions dins d'aquest camp. D'altra banda, es discutiran
certs aspectes generals, rellevants dins del marc de
IPR. Qüestions com la multi-modalitat o l'aprenentatge adaptatiu
constitueixen extensions naturals al problema en qüestió.


En segon lloc, es desenvoluparà una nova aplicació destinada a obtenir
transcripcions del parla de qualitat. Amb aquesta finalitat, en primer
lloc s'estudiarà una formalització d'aquesta aplicació per a, més
endavant, proposar diferents alternatives d'implementació. Es
discutiran, a més a més, diversos aspectes pràctics, com ara el temps
de resposta que presenta un sistema d'aquest tipus. L'ús de grafs de
paraules i les tècniques d'anàlisi sintàctica correctores d'errors
seran incloses en una formulació alternativa encaminada a millorar
aquest temps de resposta.

A continuació, es descriurà un cas especial d'aplicació, en
la qual no es disposa d'un patró d'entrada a reconèixer i el sistema
només pot basar-se en les accions realitzades per l'usuari per a
generar noves hipòtesis. Des d'un punt de vista pràctic, aquest
enfocament pretén facilitar la generació de text en diferents situacions.
A més a més, es descriuran dues aplicacions derivades d'aquesta proposta,
destacant l'ús de sistemes de generació de text en sistemes de recuperació
d'informació, que es presenta com una aproximació completament nova
en aquest camp.

Per altra banda, es discutirà la inclusió d'interfícies multi-modals
en un sistema IPR. En concret, s'abordarà el disseny d'una interfície
basada en reconeixement de la parla per a un sistema de traducció
assistida. S'estudiaran, amb aquesta finalitat, diferents escenaris
d'interacció .

Finalment, es presentarà una sèrie de prototips que implementen
algunes de les tècniques ací desenvolupades, amb l'objecte de mostrar
la seua viabilitat com aplicacions finals per a l'usuari.