RESUM En aquest treball s’exposa la investigació realitzada durant quatre cursos acadèmics consecutius, (de 2005/06 a 2008/09) sobre la utilització d’una metodologia basada en el treball cooperatiu a l’ensenyamet-aprenentatge de química a nivell d’ensenyament secundari. En la primera part de la memòria d’aquesta investigació s’exposa la situació de l’ensenyament i aprenentatge de la química tant en secundària obligatòria com postobligatòria, considerant la articulació dels seus objectius, continguts i mètodes d’avaluació dins del sistema educatiu. Així mateix, s’analitzen quines són les dificultats que troben els alumnes a l’hora d’estudiar aquesta matèria i les aportacions de la investigació didàctica realitzades al respecte, justificant la possibilitat de millorar i potenciar el seu aprenentatge mitjançant el treball cooperatiu. A continuació, se comenten les principals característiques de l’aprenentatge basat en aquesta metodologia i la possibilitat, de millorar el rendiment acadèmic des de el punt de vista cognitiu, identificant aquells aspectes que poden ser aplicats dins del desenvolupament d’un programa ordinari de química en secundària. Sobre aquesta base, s’estableix una proposta que tracta de conjugar, de forma òptima, el currículum establert, amb una dinàmica fonamentada amb l’ús del treball cooperatiu, diferent a la transmissió directa de conceptes per part del professor i amb una millor contextualització de la matèria. Seguidament, s’investiga la possibilitat d’establir un mecanisme de regulació sobre la configuració dels grups, basat en l’anàlisi de les diferències qualitatives i quantitatives observades entre els resultats del treball cooperatiu i les aportacions personals prèvies dels membres de cada grup. D’aquesta manera, se pretén millorar la eficàcia d’aquesta metodologia amb l’objecte de desenvolupar el currículum de secundària per a elaborar una proposta d’estudi que el faça més proper a las situacions habituals del nostre entorn i que permeta als alumnes millorar la seua comprensió i rendiment acadèmic. En una primera fase del treball empíric, se porta a terme un estudi exploratori amb alumnes de batxillerat i de primers cursos universitaris, per detectar quines són les seues deficiències i les dificultats que troben en l’aprenentatge de la química. En funció dels resultats obtinguts, es determinaren els temes nuclears en els que s’evidencia major dificultat: l’enllaç químic. A partir d’aquest diagnòstic, es dissenyà una intervenció didàctica, tractant de seguir un mètode basat en el treball individual i es va fer en dos direccions: una per a tercer curs d’ESO, on els alumnes prenen contacte per primera vegada amb el concepte d’enllaç químic, i altra per al segon curs de batxillerat, on s’estudia aquest tema amb major profunditat sent, a més a més, el curs que precedeix a la selectivitat i a l’accés universitari, en el seu cas. En ambdues propostes, s’intenta, partint de situacions de la vida quotidiana, lliurar la barrera que suposa l’abstracció dels conceptes que porta implícita la química en ella mateixa. Una vegada aplicat el disseny experimental, es va procedir a estudiar els resultats obtinguts, comparant-los amb grups de control i a confirmar la validesa de la proposta als dos nivells d’estudi. En la segona fase d’aquesta investigació diagnostica, s’indagaren les relacions que poden existir entre els resultats obtinguts pels alumnes, centránt-nos en la influència que existeix entre les competències inicials i finals de cada un d’ells. Concretament, s’ha buscat l’existència de concordàncies entre aquells continguts d’interès que deurien conèixer-se prèviament al començament de l’estudi del tema i aquells que domina l’alumne després de la intervenció, el que permet establir unes variables en termes de coneixements inicials i coneixements finals que, des d’un punt de vista purament constructivista, defineix els aspectes que són necessaris com a prerrequisits per a aprendre altres de major dificultat i quins aspectes no ho són. Una vegada definits els problemes que es troben a l’ensenyament tant dels conceptes bàsics com els propis de l’enllaç químic, es va procedir a desenvolupar un nucli de continguts de química de primer de batxillerat, utilitzant una metodologia cooperativa. L’eix principal de la investigació va consistir en buscar quina seria la millor forma d’organitzar els grups a l’aula, a partir d’un mecanisme de realimentació que permetera d’una forma dinàmica la interacció positiva entre els alumnes. Per a dur-ho a terme, es va realitzar una suculència d’activitats en les quals els alumnes treballaren de forma conjunta. Inicialment, els grups es varen formar de forma aleatòria i, després, es varen realitzar reordenaments en base als resultats que s’anaren obtenint. Aquesta reordenació obeeix a un intent d’obtindre profit a la interacció entre els alumnes, tal com exposa Vygotsky a la seua teoria de la “zona de desarrollo próximo”. Després de desenvolupar les activitats proposades i els seus exercicis d’avaluació corresponents s’ha realitzat un tractament estadístic per a quantificar l’efecte produït per aquestes dinàmiques en els alumnes. Hem pogut contrastar la eficàcia del treball cooperatiu, la possibilitat d’exercir una ràpida valoració de les interaccions de cada alumne en el seu grup de treball, i la millora que s’experimenta després de la reordenació. Després de realitzar aquest treball, ha quedat clar que es pot optimitzar el treball cooperatiu, el que suposa una confirmació de la pròpia teoria de Vygotsky en quant a que confirma que la millora del rendiment s’aconsegueix a través d’una interacció constructiva, més enllà d’un simple augment d’aportacions individuals. La principal aportació d’aquesta metodologia és la possibilitat d’exercir de forma ràpida i eficaç la realimentació durant el propi procés. D’aquesta forma, s’aconsegueix una reordenació en la configuració dels grups de treball que busca millorar el rendiment de cadascú d’ells i obtindre una eina que permeta al professor disposar de forma relativament ràpida d’una informació que li permeta distribuir al alumnat en aquest tipus de treball grupal.