Resum


El gest d'incidir sobre una superfície, d'intervenir sobre un lloc, manifesta la nostra necessitat d'aferrar l'espai que es troba fora de nosaltres. L'acte d'ornamentar s'inscriu dins del sentit de l'ordre, com digué Gombrich, i és un tret tan propi de la naturalesa humana com ho és el gest envers allò repetitiu i abstracte.


Habitar des de la superfície: espai i gest decoratiu. Un acostament a les intervencions artístiques sobre mur des del minimalisme fins als nostres dies, no pretén elaborar un catàleg exhaustiu de noms i moviments que facen referència a la pintura mural moderna i contemporània. Volem articular, al voltant de la pregunta sobre habitar l'espai des de la superfície d’aquest, diferents processos i idees que han possibilitat, des de l'art, conceptes més amplis sobre el gest decoratiu en l'espai artístic i quotidià. 


Contextualitzem el problema, en un primer moment, a través de la discussió sobre les arts decoratives (cap al 1900); el sorgiment del disseny com a bretxa entre l'art per l'art i l'art funcional (al voltant del 1919); i el paper fonamental de l'arquitectura (estil internacional) en la comprensió del llenguatge formal i espacial dels materials i la interacció volumètrica d’aquests, com a preludi d'un art postavanguardista nord-americà anomenat minimalisme.


Observem com els objectes minimalistes es van construir lligant l'obra, l'espai que ocupava i els fenòmens que desencadenava la presència real d’aquesta sobre l'espai i l'espectador, i d'aquesta manera aconseguí d’obrir l'obra artística a un àmbit públic. El diàleg establit entre l'espai exterior i interior de les dècades del 1960 i 1970 va desembocar en una visió integradora entre l'art i les manifestacions de la vida quotidiana. A través de configuracions processuals i efímeres es va estimular un concepte més dilatat de l'espai i el lloc dins de la ciutat i del mobiliari urbà. 


Establits aquests aspectes de pluralitat i transformació, veiem com l'art del segle xxi connecta diferents capes culturals i dissol els límits entre high art i low art. A través de l'obra de diversos artistes, que des de mitjan dècada del 1990 fins a l'actualitat es mouen dins del llenguatge de la instal·lació i la intervenció sobre l'espai arquitectònic, trobem una obertura cap a un art funcional i habitable com a resultat de la interacció d'elements que provenen de diferents pràctiques i que proposen una expansió cap a allò perifèric, efímer i ornamental des de l'art, en una via més conciliadora que no pas disgregadora o reivindicativa respecte a la discussió sobre allò decoratiu.