RESUM El formigó reforçat amb fibres d’acer (SFRC) resulta de l’acció d’addicionar, al formigó tradicional, fibres relativament curtes que es distribuixen aleatoriament. Las conseqüències estructurals de l’addició de fibres d’acer al formigó es manifesten principalment en estat fisurat, dotant al formigó d’una capacitat de resistència residual i un trencament més dúctil. El comportament del SFRC i la determinació de les seues propietats mecàniques han estat ampliament estudiades en assajos a curt termini, però la capacitat de garantir eixes propietats al llarg del temps no s’ha estudiat en profunditat. Així, actualment existeix poc coneixement sobre la fluència sota sol.licitacions a flexió del SFRC en estat fissurat. S’ha realitzat una revisió de la literatura científica, estructurada de la següent manera: * Primerament, una introducció als formigons reforçats amb fibres (FRC), profunditzant principalment en els SFRC: components, elaboració, característiques mecàniques i assajos per a la seua caracterització. * Després, es fa una introducció al fenomen de fluència en general i en els SFRC, es presenten els resultats dels estudis més afins, les variables emprades, els mètodes d’assaig i es comenten els models de predicció de deformacions diferides a flexió. Partint de la falta d’una metodologia i equip d’assaig estandaritzat per a avaluar la fluència a flexió del SFRC en estat fissurat, s’ha definit una metodologia i dissenyat un assaig per a evaluar aquest fenomen. S’ha verificat la viabilitat de l’aplicació de l’assaig dissenyat, constituint una destacable aportació que permetrá profunditzar en l’estudi de la fluència a flexió del SFRC en estat fissurat. S’ha desenvolupat un programa experimental per a analitzar la fluència a flexió del SFRC en estat fisurat, variant el tipus de formigó, el tipus i contingut de fibres, l’obertura previa de fisura i els nivells de càrrega aplicats. S’ha constatat la capacitat del SFRC en estat fissurat de soportar càrregues al llarg del temps, desenvolupant deformacions diferides que varien en funció de les característiques del material i de la càrrega aplicada, i s’ha quantificat la resposta obtinguda.