Tesi Doctoral. Antonio Giménez Morera

Utilització de Agrogeotextiles. Anàlisi de viabilitat i modelització de l'eficàcia

Resum

Deu zones representatives van ser seleccionades a l'est de l'Espanya per avaluar les taxes i 
els processos d'erosió  en  els  nous camps de cítrics en  pendents. Les parcel·les experimentals  es 
 van  seleccionar  en  zones   representatives   sobre  roquet  calcari,  amb 498-715 mm any-1 de precipitació mitjana|mitja anual, en pendents nord, amb maneig d'herbicida i en plantacions de  menys
 de tres anys. Deu experiments amb pluja simulada (1 hora a 55 mm h-1 en parcel·les de 0,25 m2) es van realitzar a 10 zones  (10 parcel·les x 10 zones =100 experiments)  per determinar les taxes d'erosió  i  vessament  a escala entre regueres (<1 m2). L'encharcament i l'inici del vessament es va  produir de forma ràpida a totes les parcel·les: 121 i 195  segons  després  de  la  pluja  per  als  valors  mitjos.  El vessament assoleixo 1/3 de la pluja, i la concentració de sediments va assolir els 10.4 g l-1. Les taxes d'erosió van ser 2,4 Mg ha-1 h-1 per a pluges amb un període de recurrència de 5 anys. Aquestes taxes d'erosió són entre les més altes quantificades a la conca mediterrània occidental, i són similars a les de badland, derruís de mines i talussos de carretera. La relació positiva entre el cabal i la concentració de sediments (r2 =0,83) demostra que el subministrament de sediments és molt elevat. Les taxes d'erosió a les noves plantacions de cítrics en pendents no són ni tolerables ni sostenibles.
 Malgrat els seus beneficis ambientals i econòmics l'ús de geotextiles està poc estès a Espanya per falta d'informació entre els usuaris. Els geotextiles, són adequats en zones de baixa pluviometria al millorar la retenció hídrica  dels  terres i evitar  l'evaporació directa  i  l'evapotranspiració de  les  plantes. Malgrat estar avaluada positivament  la seva utilitat en horticultura i fructicultura no s'ha estès el seu ús. La crisi en la qual està embolicada la indústria tèxtil, fa que es busquin nous productes que permetin la diversificació de la producció. Els agrogeotextiles són un d'ells. A més  els  agrogeotextiles  milloren la gestió  de  les  explotacions  agrícoles  i  redueixen l'impacte ambiental  de  l'agricultura.  S'evita    l'ús d'herbicides i fitosanitaris que alteren els ecosistemes agrícoles. En aquest treball|feina es realitza una revisió dels  agrogeotextiles  disponibles  al  mercat  i  s'exposen  exemples  del  seu  ús en el camp.

 Els terres agrícoles són els que contribueixen amb  majors  pèrdues de terra  i  aigües.  L'ús d'herbicides és el maneig més estès en l'agricultura de secà valenciana. La recerca d'alternatives més sostenibles ha fet que l'ús de geotextiles aplicats a l'agricultura (agrogeotextiles) sigui cada vegada més estesa. Aquest treball|feina presenta els resultats dels mesuraments presos a vuit parcel·les d'1, 2, 4 i 16 m2 paredades  amb  tractament  d'herbicida i  agrogeotextiles a  l'"Estació Experimental per a l'Estudi de l'Erosió del Terra d'El Teularet-Sierra de  Enguera"  en  els  quals  s'ha  comprovat que l'ús d'herbicides afavoreix  la pèrdua de terra. Els agrogeotextiles produeixen majors  vessaments  durant l'any d'estudi, però és el tractament amb herbicida el que contribueix amb pèrdues de terra elevades   en  quedar els camps nus per l'absència de vegetació. En  concret,  la  concentració  de  sediments  de  la torrentada procedent de les parcel·les tractades amb herbicida va assolir valors 173 vegades més alts que els del tractat amb geotextil, i la taxa d'erosió final va ser de 26 vegades major en l'herbicida. L'agrogeotextil tan sols presenta el problema  d'un major vessament el que es va deure a l'hidrofobicidat del teixit de cotó, un problema que ha de ser estudiat per ser reparat|solucionat en els geotextiles per a seu en agricultura.

 L'alt risc d'erosió dels terres conreats mediterranis es deu a la pendent del terra, a les altes intensitats de la pluja i coberta a la baixa vegetal. El maneig tradicional amb treball o herbicides també contribueix a altes taxes d'erosió. Aquest article revisa l'ús de geotextiles de cotó per controlar el control de  les  pèrdues  de  terra i aigües  en zones  agrícoles  sota  condicions  ambientals  mediterrània. Vuit parcel·les paredades (1, 2, 4 and 16 m2) van  ser  estudiades  durant un any sota pluja natural. Quaranta simulacions de  pluja  en  terres  humits (hivern) i secs (estiu) i  mesuraments  amb  el  test  "water drop penetration  estafi (WDPT) " van  ser  portades  a cap|caporal per analitzar l'efecte dels geotextiles en la pèrdua de terra i aigua en un camp agrícola de secà típic a l'Est d'Espanya. Els resultats demostren que el geotextil de cotó redueix la pèrdua de terra a valors insignificants (de 14 a 0,1 Mg ha-1 any-1) degut a la baixa concentració de sediments fruit de la coberta total del terra  pel geotextil.  Tanmateix, les taxes d'infiltració decreixen i el vessament augmenta a causa de la resposta hidrofòbica del material reciclat de cotó. El vessament augmenta de 8 a 16% per al període (any 2004) estudiat sota pluja natural i de 27 a 87% sota pluja simulada respectivament per a l'estiu i l'hivern. El geotextil  de  cotó  redueix la pèrdua de terra a escala local (pedon o parcel·la), però augmenta el vessament.
. La reducció del cabal circulant del riu dels Sants, ha estat una  constant des de 1970. Aquesta reducció de cabal ha estat deguda en gran part a l'augment  incontrolat de la demanda extractiva. El no control de perforacions, canvis de cultius i sistemes  de  reg ha fet  que  durant la  major part de l'any, el curs|via es trobi sec en la seva totalitat. En aquests  moments,  es busca únicament i exclusivament una rendibilitat econòmica a l'extracció d'aigua, i serveix el curs|via del rigui com a mer espectador del pas de l'aigua per ell. Aquesta situació ha fet que empitjorin les condicions de contaminació a què  està exposat el curs|via del riu i es degradi any després d'any. Això fa necessària la recerca de projectes que ajudin la regeneració del curs|via i el manteniment d'un cabal mínim ecològic. Aquest treball|feina apunta algunes solucions a  la cruïlla d'un riu sense cabal.

El maneig ecològic dels plantons de tarongers i mandarins presenta problemes per a la gestió de les males herbes. Es compara el maneig  amb  geotextiles i amb  escarda|tria  tradicional manual des d'un punt de vista  econòmic,  ambiental  i  agronòmic. Durant 17 mesos s'ha realitzat un seguiment dels 200 plànctons (10 de març de 2006 al 10 agost de 2007) a fi de conèixer el nombre de mancances, circumferència del tronc, diàmetre de copa i altura|alçària de l'arbre per determinar la viabilitat d'ambdós maneigs. Si bé el maneig amb geotextil és lleugerament més econòmic, també provoca un major nombre de mancances. Es discuteixen les raons d'aquestes diferències i el  complex  maneig  del  geotextil quan s'instal·la en parcel·les amb reg localitzat.

Encara  que  la viabilitat econòmica en l'ús de geotextiles en citricultura ha estat estudiada ja (A.Giménez-Morera 2008)  contemplant|preveient   les  repercussions  del   seu  ús , és   necessària la utilització d'altres metodologies que ens permetin la jerarquització dels diferents geotextiles més utilitzats comparativament amb el treball per ajudar a la presa de decisions per part de l'usuari.
Utilitzem  en  aquest  treball|feina  una  anàlisi  de  productivitat/eficiència que ens conduirà a models matemàtics que buscaran rànquings complets o incomplets. S'han pres unitats de decisió prèviament seleccionades que provenen d'un estudi de les característiques principals que fan que l'usuari adopti la decisió d'usar o no usar un geotextil. Obtindrem un rànquing complet d'alternatives mitjançant el mètode Single Price Model.
La jerarquització dels geotextiles i el treball ens permetrà seleccionar aquells que siguin més eficients i els distingirà d'aquells que el segueixen.

Antonio Giménez Morera. Geotextiles y economía