RESUM

      El dessalat d'abadejo és una operació que involucra processos de transferència de matèria, on principalment es transfereixen ions Na+ i Cl- i proteïnes solubles, per la qual cosa la gestió mediambiental d'aquest abocament es fa necessària. La tecnologia de membranes és una opció que permet en forma simultània concentrar estes dissolucions.
L'objectiu d'aquest treball va ser l'estudi de la viabilitat tècnica del tractament d'una salmorra residual, provinent del dessalat d'abadejo, a través de tecnologia de membrana per a la seua gestió mediambiental. La salmorra residual utilitzada en les diferents experiències va ser obtinguda del dessalat de filets d'abadejo salat, en una relació de 1:7 parts en massa abadejo:aigua.

L'anàlisi dels fenòmens de transferència de matèria van indicar que els principals components transferits van ser aigua i NaCl i, en menor proporció, proteïnes i substàncies nitrogenades. En les proves de filtració frontal es va observar que el pH de la salmorra afecta directament la càrrega de les proteïnes, i per tant a les forces repulsives entre les molècules. Es va determinar les millors condicions (major flux de permeat i menor presència de SV en el permeat) s'aconsegueixen per a un valor de pH de 6,5. Tant en la MF com en la UF es va establir que la pressió és determinant en la densitat de flux de permeat i en l'embrutiment de la membrana. La MF coma pretractament amplia el rang de pressions en què J és manejat per la força impulsora, no obstant això implica un cost addicional. Els resultats de les experiències d'UF en mode concentració van mostrar que l'índex de rebuig de proteïnes va ser superior al 98%, mentre que la DQO va disminuir en un 27±2 % i la DBO5 en un 74±1 %. Els resultats obtinguts demostren la factibil•litat tecnològica de l'aplicació de la de tecnologia de membrana en la remoció de les partícules col•loïdals presents en la salmorra residual del dessalat d'abadejo. L'efectivitat i eficiència del procés dependrà de les condicions d'operació utilitzades, la qual cosa ressalta la importància de l'estudi de l'efecte d'estes en la densitat de flux (J) i en l'embrutiment de les membranes, i s’aconsegueix compatibilitzar el rendiment del procés, amb la vida útil de les membranes utilitzades.