RESUM
La tesi doctoral, el títol de la qual s'indica més amunt, està dedicada a l'estudi i mesura dels fenòmens reactius en els sistemes elèctrics trifàsics. La tesi s'ha estructurat en 6 Capítols i la Bibliografia.
En el Capítol I s'han analitzat críticament les definicions de potència reactiva establides per les principals teories de la potència elèctrica, des de finals del segle XIX fins als nostres dies.
En el Capítol II, s'han analitzat els fenòmens reactius, o de desfasament, entesos per a les tensions i corrents de seqüència directa i freqüència fonamental, tal com establix la teoria Unificadora i la IEEE Estàndard 1459-2000, basant-se en les expressions de les potències reactives instantànies corresponents als sistemes trifàsics lineals. La comparació entre les expressions de la potència reactiva instantània dels sistemes amb tensions equilibrades i desequilibrades ha permés definir per separat la potència reactiva deguda a les càrregues reactives i la potència reactiva deguda als desequilibris. L'existència d'esta última potència reactiva originada pels desequilibris és una de les aportacions de la tesi doctoral, que de cap manera poden establir les teories clàssiques.
En el Capítol III s'ha representat els fenòmens reactius o de desfasament definits en el Capítol anterior per mitjà d'associacions trifàsiques d'elements de circuit. Estes representacions gràfiques ajuden a entendre millor cada un dels fenòmens.
En el Capítol IV es descriu la constitució i característiques tècniques del dispositiu i sistema de mesura de la potència reactiva, que discrimina entre la potència reactiva deguda a les reactàncies i la potència reactiva causada pels desequilibris.
El Capítol V està dedicat a descriure les experiències realitzades en instal•lacions elèctriques industrials, fonamentalment, proves en el laboratori i els resultats obtinguts per simulació.
El Capítol VI està dedicat a descriure les conclusions i les realitzacions futures. Els resultats més destacats que s'han obtingut han sigut:
a) la comprovació teòrica i experimental de l'existència de potència reactiva inclús en sistemes vaig resistirvós, causada pels desequilibris, exclusivament, i
b) l'obtenció de les magnituds que afecten la potència reactiva i que poden ser utilitzades per al seu control o la seua compensació.
La primera aportació ha permés explicar que els fenòmens generalment coneguts com a reactius no es limiten només a circuits amb reactàncies, sinó que el seu origen és més ampli i apareixen sempre que hi haja desfasaments entre tensions i corrents, independent de qual siga la causa d'estos desfasaments. La segona aportació és de gran interés per a la realització de circuits de control en els compensadors d'esta potència reactiva, produïda pels desequilibris.
En la Bibliografia s'aporten 186 referències bibliogràfiques, que han sigut utilitzades per al desenvolupament de la tesi.