RESUM.
En el camp de la preservació de béns mobles, la consolidació de fusta és un tractament 
extrem, aplicat quan cap altre mig és capaç de garantir la seua estabilitat.
En general, els restauradors estimen: el nivell de deteriorament, la necessitat consolidar i 
el resultat del tractament, empíricament o amb l'ajuda d'imatges de l'interior de 
l'objecte. 
Este procedir es traslluu en estudis de diagnòstic, en reports d'intervenció o en 
publicacions especialitzades, on es caracteritza el deteriorament en termes subjectius 
com: atac sever, avançat estat de deteriorament, mal estat, etc.
En aparença este fet pot resultar poc rellevant; no obstant, quan es desitja prendre com 
a referència els tractaments d'altres professionals o si la quantitat de fusta a intervindre 
és important, la valoració del deteriorament i del resultat del tractament variarà. Açò 
mostra la importància de comptar amb un mètode que avalue objectivament l'atac i la 
consolidació.
En la present tesi, es va abordar este problema i es va concloure que la freqüència 
fonamental permet, d'una banda, discriminar nivells de deteriorament; d'altra banda, 
determinar l'efecte de la consolidació amb un bon grau de fiabilitat: R2=0,80.
Com resultat paral·lel, destaca la formulació d'una equació desenvolupada per l'autor 
d'esta tesi, per a calcular el volum màxim de solució requerida per a consolidar, per 
immersió, un volum determinat de fusta.