RESUM
“Vermicompost i compost de residus hortícoles com a components de substrats per a la producció de plantes ornamentals i aromàtiques. Caracterització dels materials i resposta vegetal”
L’objectiu general d’esta Tesi Doctoral es l’estudi de les característiques i propietats de tres materials –un compost i dos vermicomposts– obtinguts mitjançant processos de compostatge i vermicompostatge, aplicats de forma separada o en combinació (precompostatge, només la fase activa, seguit de vermicompostatge) d’una mescla de residus hortícoles, amb vistes a la aplicació d’estos materials com a substrat o component de substrat per a la producció de plantes en contenidor. Per a tal fi, s’abordaren quatre objectius particulars, els resultats dels quals es resumixen a continuació. Primer s’estudià la variació de paràmetres d’interès agronòmic al llarg del compostatge i el vermicompostatge de la mescla de residus preparada (restes del cultiu de tomaca i closca d’ametlla, 75:25 en volum). Les propietats i característiques físiques, químiques i biològiques de la mescla de residus de partida experimentaren canvis significatius durant els processos de tractament i estabilització aplicats a aquesta.
La magnitud dels canvis observats depengué dels fets diferencials dels processos estudiats i fou, amés, quantitativament superior durant les etapes amb major activitat en eixos processos. A continuació es va procedir a caracteritzar el compost y els dos vermicomposts produïts com substrats per al cultiu sense sòl, determinant i avaluant –en comparació amb una torba Sphagnum rossa– les seves propietats més importants. Esta caracterització revelà diferències marcades en els paràmetres estudiats entre els tres materials objecte de l’investigació –que estigueren relacionades amb els tractaments aplicats a la mescla de residus de partida– així com la torba utilitzada com a control de referència. Més en davant es va dur a terme l’avaluació agronòmica del compost i els dos vermicomposts, realitzant tres experiments separats de desenvolupament vegetal en condicions comercials (sota hivernacle i a l'aire lliure) per a examinar l’ús d’aquets com substrats per a la germinació, l’estacatge i la producció de plantes adultes de vuit especies ornamentals (quatre de flor, dues de fulla y dues aromàtiques). Aquests experiments posaren de manifest que els materials estudiats, especialment els dos vermicomposts, poden utilitzar-se amb èxit com a substitutius parcials dels materials emprats generalment com a substrats en vivers comercials (torba Sphagnum i fibra de coco). Els dos vermicomposts poden emprar-se en proporcions del 50% al 75% del volum total del substrat, mentre que el compost pot representar del 25% al 50% d’aquest, proporcionant estes mescles, a més, resultats similars o superiors als controls comercials. La resposta vegetal als substrats preparats amb els tres materials estudiats depengué del seu ús (o aplicació), observant-se que el més sensible a les característiques i propietats de aquests fou la germinació de llavors i posterior emergència de les plàntules, seguit de l’estacatge, que presentà una sensibilitat moderada, i, finalment, del desenvolupament de la planta des de la fi de la etapa inicial fins la maduresa comercial, que es va mostrar tolerant. En un cultiu de romer de cicle comparativament més llarg (>6 mesos) es va observar que aquest afectà a les propietats físiques i les característiques químiques estudiades. Finalment, es valorà el perfil ambiental dels tres processos de tractament i estabilització aplicats a les mescles de residus, seguint la metodologia del Anàlisi del Cicle de Vida (ACV). Aquest estudi permeté jerarquitzar els processos per ordre de creixent magnitud del seu impacte global –1: vermicompostatge, 2: compostatge, i 3: precompostatge seguit de vermicompostatge– així com prioritzar les categories de' impacte considerades, siguent la eco toxicitat aquàtica marina i el canvi climàtic les que presentaren els valors més elevats.