En esta Tesi Doctoral s'avalua el comportament alternant, al llarg de diversos cicles successius de cultiu, del taronger dolç cv. ‘Salustiana', del tangor ‘Nadorcott' i del mandariner Clementino cv. ‘Hernandina'. 
       La hipòtesi de treball és que en els cítrics el fruit inhibix la floració a través de la síntesi i exportació de giberelinas als rovells que es troben davall la seua influència impedint la seua brotació i alterant la seua diferenciació.
       Els nostres resultats eliminant fruits en diferents estats del seu desenrotllament  indiquen que el fruit comença a exercir la seua acció a partir de moments pròxims a completar el seu desenrotllament (estat 78 de l'escala BBCH). Des d'eixe moment i fins que ho completa i inicia el canvi de color (estat 79 de l'escala BBCH; principis de novembre), la floració del taronger dolç cv.‘València' passa de 43 flors/100 nucs a 6.9 flors/100 nucs. I des de l'inici del canvi de color fins a la seua completa maduració la reducció addicional observada no va aconseguir la significació estadística (2.9 flors/100 nucs). Experiments amb el tangor ‘Nadorcott' en els que es va retardar l'època de recol·lecció d'arbres amb diferent intensitat de collita demostren una reducció significativa de la floració, però el fet que la interacció també aconseguira la significació estadística indica que l'efecte està mediat pel nombre de fruits.
       Esta reducció de la floració va resultar ser aproximadament paral·lela a una reducció de la brotació, però el nombre d'òrgans per brot (nombre de fulls i/o flors) no va ser alterat en cap cas, la qual cosa indica un efecte directe del fruit sobre el rovell impedint-li brollar. El fruit, per tant, no altera el nombre de flors per rovell sinó el nombre de rovells que brollen. 
       La modificació en el contingut en sucres solubles i midó derivada de l'eliminació dels fruits no presenta relació convincent amb els canvis en la floració. Només un desajust en el metabolisme del nitrogen provocat per la presència del fruit s'ha relacionat significativament amb la intensitat de floració.
       L'evolució de la concentració de les giberelinas GA1 i GA4 en la corfa de la tija que suporta el fruit indica una exportació d'estes des del fruit que es relaciona amb la seua acció inhibidora. En coherència amb això, l'aplicació de GA3 a partir de l'estat 78-BBCH inhibix significativament la floració, i la de paclobutrazol o prohexadione-Ca, inhibidors de la síntesi de giberelinas, la promou, si bé en este últim cas el fruit anul·la l'acció.

       La similitud temporal i d'acció de la presència del fruit, de concentracions elevades de giberelinas endògenes en el floema pròxim als rovells, i de l'aplicació exògena de GA3, demostra la participació d'estos fitoreguladors en l'acció inhibidora del fruit sobre la floració. 

Resum


15