En els últims anys, la geografia ha adquirit una importància cada vegada major en el context de la recuperació de la informació (Information Retrieval, IR) i, en general, del processament de la informació en textos. Cada vegada són més comuns els dispositius mòbils que permeten als usuaris navegar en la web i al mateix temps informar sobre la seua posició, així com les aplicacions que poden explotar aquestes dades per a proporcionar als usuaris algun tipus d'informació localitzada, per exemple instruccions per a orientar-se o anuncis publicitaris. Per tant, és important que els sistemes informàtics siguen capaços d'extraure i processar la informació geogràfica continguda en textos electrònics. La major part d'aquest tipus d'informació està format per noms de llocs, anomenats també topònims. L'ambigüitat dels topònims constitueix un problema important en la tasca de la recuperació d'informació geogràfica (Geographical Information Retrieval o GIR, atès que en aquesta tasca les peticions dels usuaris estan vinculades geogràficament. Hi ha hagut un gran esforç per part de la comunitat d'investigadors per a trobar mètodes de IR específics per a GIR que siguen capaços d'obtenir resultats millors que les tècniques tradicionals en IR. L'ambigüitat dels topònims és probablement un factor molt important en la incapacitat dels sistemes GIR actuals per a aconseguir un avantatge a través del processament de la informació geogràfica. Recentment, algunes tesis han tractat el problema de resolució d'ambigüitat de topònims des de diferents perspectives, com el desenvolupament de recursos per a l'avaluació dels mètodes de desambiguació de topònims (Leidner) i l'ús d'aquests mètodes per a millorar la resolució del ``scope" geogràfic en documents electrònics (Andogah). L'objectiu d'aquesta tesi és estudiar l'ambigüitat dels topònims i els efectes de la seua resolució en aplicacions com en la tasca GIR, la cerca de respostes (Question Answering o QA), i la recuperació d'informació en la web. Aquesta tesi comença amb una introducció a les aplicacions en les quals la desambiguació de topònims pot produir resultats útils, i amb un anàlisi de l'ambigüitat dels topònims en les col.leccions de notícies. No seria possible estudiar l'ambigüitat dels topònims sense estudiar també els recursos que s'usen com bases de dades de topònims; aquests recursos són l'equivalent dels diccionaris d'idiomes, que s'usen per a trobar els diferents significats d'una paraula. Un resultat important d'aquesta tesi consisteix a haver identificat la importància de l'elecció d'un particular recurs, que ha de tenir en compte la tasca que s'ha de portar a terme i les característiques específiques de l'aplicació que s'està desenvolupant. S'ha identificat un factor especialment important constituït per la ``localitat" de la col·lecció de textos a processar. L'elecció d'un algorisme apropiat de desambiguació de topònims és igualment important, atès que el conjunt de ``features" disponible per a discriminar les referències als llocs pot canviar en funció del recurs triat i de la informació que aquest pot proporcionar per a cada topònim. En aquest treball es van desenvolupar dos mètodes per a aquesta fi: un mètode basat en la densitat conceptual i altre basat en la distància mitja des de centroides en mapes. Ha estat presentat també un cas d'estudi d'aplicació de mètodes de desambiguació a un corpus de notícies en italià. S'han estudiat els efectes derivats de l'elecció d'un particular recurs com diccionari de topònims sobre la tasca de GIR, trobant que la desambiguació pot resultar útil si la query és menuda i el recurs utilitzat té un elevat nivell de detall. S'ha descobert que el nivell d'error en la desambiguació no és rellevant, almenys fins al $60\%$ d'errors, si el recurs té una cobertura menuda i un nivell de detall limitat. Es va observar que els mètodes d'ordenació dels resultats que utilitzen criteris geogràfics són més sensibles a la utilització de la desambiguació, especialment en el cas de recursos detallats. Finalment, es va detectar que la desambiguació de topònims no té efectes rellevants sobre la tasca de QA, atès que els errors introduïts per aquest procés constitueixen una part trascurable dels errors que es generen en el procés de recerca de respostes. En la tasca de recuperació d'informació geogràfica, la majoria de les peticions dels usuaris són del tipus ``X en P", on P representa un nom de lloc i X la part temàtica de la query. Un problema freqüent derivat d'aquest estil de formulació de la petició ocorre quan el nom de lloc no es pot trobar en cap recurs, tractant-se d'una regió delimitada de manera difusa o perquè es tracta de noms vernacles. Per a solucionar aquest problema, s'ha desenvolupat ``Geooreka!", un prototip de motor de recerca web que usa una interfície gràfica basada en mapes. Una avaluació preliminar s'ha portat a terme en aquesta tesi, que ha permès trobar una aplicació particularment útil de la desambiguació de topònims, la desambiguació dels topònims en els documents web, una tasca necessària per a estimar correctament les probabilitats de trobar certs llocs en la web, una tasca necessària per a la mineria de text i trobar informació rellevant.