RESUM

    La Tesi Doctoral titulada "Gianluigi Colalucci i la seva trajectoria restauradora" es proposa  obrir una finestra
    sobre un dels perìodes més significatius de la història de la tutela italiana, que abasta des de   l'activitat de 
    l'Institut Central de Restauracìo dels anys cinquanta, dirigit per Cesare Brandi fins als nostres dies. Esta tesi
    nascuda d'una   idea  de la doctora Dona Pilar Roig, s'inscriu al contexte   dels estudis i de la  investigacìo
    sobre figures eminents de restauradors, que en ests moments interessan per a la investigacìo universitària
    i registren iniciatives importants com la creacìo del arxiu històric de restauradors   italians i arxiu  històric de
    restauradors europeus,  promocionats per la   fundaciò Secco Suardo.  A través de  l'estudi de la figura de
    Colalucci com restaurador, se realitza a més un recorregut pels progressos y  l'evoluciò de les tècniques i
    de la investigaciò cientifica en el camp de la restauraciò.

    La Tesi s'articula en sis capìtols: el primer capìtol   "els anys de la formaciò", amb   els   comencaments en  
    l'escola  del  I.C.R. i l'ensenyanca  de  Cesare Brandi ; el segon capìtol "el  perìode  sicilià", amb el  treball
    durìsim, per la poca experiència, desarrollant  per Colalucci a Palermo,Sicilia; el tercer capìtol "el Vaticà", a 
    on  es segueix  el   recorregut   pels  laboratoris  de restauraciò dels Museus Vaticans des de 1960 i abans
    d'emprendre  la   restauraciò  dels  frescos   de  Miguel Angel  en 1980; el quart capìtol "Roma i la Direcciò
    General de 1965 a 1985" on s'analitza  el treball seguit per Colalucci en para lel al dels Museus Vaticans; el 
    capìtol cinquè "la Sixtina", est cap'tol ha estat dedicat ìintegrament a la  restauracìò   dels frescos de Miguel 
    Angel a la Capilla Sixstina, acompanat d'una  forta  polèmica que   la  presente  tesi analitza   i documenta a
    través de l'epistolari entre Colalucci i James Beck, encarnizat opositor a la restauraciò, i la prensa nacional i
    estrangera de  l'época;  el  sisé  capìtol   "sobre  la Sixstina" a  on es realitza un   seguiment de Colalucci a
    través  dels treballs portats a cau després d'haver conclòs la Sixtina i després d'haver deixat el Vaticà.
    Aquest és un capìtol obert perque la activitat de Colalucci continùa encara.

   Com a conclusiò del   llarg  recorregut  per la vida professional de  Colalucci  s'evidència que el perìode de
   les figures dels  restauradors   excelents s'està acabant,  perque encara que és cert que   ests  han sigut un
   punt  de  referència  per  a  tants  noves  generacion, l'actual  desmotivaciò  de la societat,  la  tendència  en 
   el  camp de  la  restauraciò   de  fiarse  sempre més de   la investigaciòn cientifica i  en menor mesura de la
   capacitat de coneixement i anàlisi de l'home, i més en la asignaciòn de  treballs  de restauraciò que ignoren 
   completament  la  cualitat    professional  del  restaurador,  resten   cualquier    incentiu    del esforc  durìsimi
   constant que est treball requireix a qui vulga ferho seriament i coscientement, sobretot en el exclusiu  interès 
   de l'obra d'art.