RESUM El propòsit de la present Tesi Doctoral és estudiar i predir les característiques i la biodegradabilitat de nous biocomposites conformats a partir de materials biodegradables procedents de fonts renovables. Per al disseny dels biocomposites s'empren dos termoplàstics de base almidó com a matrius polimèriques (Mater-Bi KE03B1 i Mater-Bi NF01U), que es reforcen amb diferents fibres naturals (cotó, cànem, kenaf, lli i jute), amb la finalitat de millorar les seves propietats mentre estan en servei, al mateix temps que es manté la seua biodegradabilitat. Amb l'objectiu d'avaluar la influència de cada fibra natural en les propietats de la matriu polimérica, es caracteritzen les fibres naturals, les matrius polimèriques i els biocomposites reforçats. Per a això s'ha desenvolupat una metodologia basada en l'Anàlisi Espectroscòpica (FTIR-ATR), l'Anàlisi Mecànica (Assajos de Tensió), l'Anàlisi Morfològica (SEM) i l'Anàlisi Tèrmica (DMTA, TGA, DSC). Així mateix s'han establert correlacions entre la composició química de les fibres naturals i les propietats dels biocomposites reforçats. La degradabilitat de les matrius polimèriques i dels biocomposites s’avalua mitjançant assaigs de degradació en terra i d’absorció d’aigua; la hidròlisis de les matrius polimèriques i dels biocomposites s’estudia com etapa previa a la biodegradació en terra. Ambdos processos, la degradació en terra i l’absorció en aigua es monotoritzen mitjançant canvis en les propietats tèrmiques. Els paràmetres térmics de control per al estudi del proces de degradació són: les temperatures d'inici i màxima velocitat de termodegradació com a marcador de l'estabilitat tèrmica de la matriu polimérica i del biocomposite; i les energies d'activació de cada procés de descomposició, ja que aquest paràmetre permet destriar els canvis en els entorns moleculars que faciliten o dificulten el procés de termodegradació. Aquests anàlisis es complementen amb estudis morfològics i espectroscòpics. En general, es conclou que l'adició de les fibres naturals a les matrius termoplàstiques augmenta la rigidesa del material, disminuïx la seva deformació a trencament, millora la seva estabilitat tèrmica, augmenta la seva capacitat d'absorció d'aigua i garanteix la degradació dels components de la matriu polimèrica. No obstant això, cada biocomposite dissenyat presenta unes propietats específiques. Els biocomposites de jute són els més rígids i resistents, en canvi els biocomposites de cotó i lli augmenten la seva rigidesa i perden part de la resistència ruptura mostrada per la matriu polimèrica. L'estabilitat tèrmica dels biocomposites augmenta en funció del contingut de hemicel.lulosa/pectina i lignina de les fibres naturals, sent els biocomposites més estables aquells que es preparen amb kenaf ó jute. Quan s'afegixen les fibres naturals a les matrius polimèriques, la degradació del almidó d'ambdues matrius es relentitza i el comportament del component sintètic en funció del temps de degradació depen de la hidrofilitat de la matriu polimérica. En els biocomposites de Mater-Bi KE la degradació de les fibres naturals propicia un augment en l'àrea superficial d'atac dels microorganismes al material sintètic, facilitant la seva accessibilitat des de l'inici del procés de degradació en terra. En canvi, el material sintètic dels biocomposites de Mater-Bi NF ofereix el mateix comportament que el de la matriu polimérica durant el procés de degradació. Els biocomposites de lli són els que presenten una menor capacitat de degradació, mentre que la presència de kenaf sembla augmentar el grau de degradació del component sintètic dels biocomposites resultants. Així, amb aquest estudi es confirma que el Mater-Bi NF i el Mater-Bi KE augmenten les seves aplicacions quan es reforcen amb fibres naturals al mateix temps que mantenen la seva capacitat per a degradar-se en el moment en el que finalitza la seva vida útil. En el disseny del biocomposite, la selecció d'una o altra fibra natural com material de reforç dependrà de les propietats finals requerides.