Des de la creació de les primeres universitats europees en el segle XIII, la seua activitat va estar centrada essencialment en el saber especulatiu. És des de la mitat del segle XX quan les relacions Universitat i empresa comencen a prendre carta de naturalesa, i la societat comença a demandar a la universitat la preparació dels estudiants per a l'exercici d'activitats professionals que exigisquen l'aplicació de coneixements i mètodes científics i per a la creació artística. Per a l'Espai Europeu d'Educació Superior la col·laboració entre les institucions d'educació superior i els ocupadors són fonamentals.
En el Capítol 1 hem revisat la literatura sobre relacions entre Universitat i empresa des del punt de vista de l'ocupabilitat dels titulats i sobre les estructures universitàries creades per les universitats per a gestionar estes relacions, la seua experiència i evolució històrica. En els Capítols 2 i 3 hem analitzat el seguiment de la inserció laboral dels titulats de la Universitat Politècnica de València, a partir de diferents enquestes realitzades a titulats des de la promoció del curs 1995/96 fins a la promoció del curs 2008/09, i a ocupadors. En el capítol 4 exposem les conclusions més importants d'esta anàlisi històrica, de la literatura i de la investigació realitzada per mitjà de les enquestes a titulats i a ocupadors. Finalment s'avancen propostes d'activitats i accions a desenrotllar en el marc de la situació actual i amb l'horitzó immediat de la posada en marxa dels nous títols de grau i màster adaptats a l'Espai Europeu d'Educació Superior.