Les aglomeracions territorials del tipus del districte industrial han tingut durant molts anys un paper rellevant en el creixement regional. No obstant això, en estos últims anys, amb la intensa i ràpida transformació de l'escenari competitiu, gran part dels districtes industrials que anteriorment eren casos d'èxit es troben en una situació crítica de canvi. Davant d'esta pèrdua de competitivitat, estos sistemes es veuen obligats a posar en marxa un conjunt de línies de millora a fi d'augmentar la seua capacitat competitiva, qüestió que influïx al mateix temps en la forma tradicional de concebre estes aglomeracions territorials. 
Així, l'objectiu principal d'esta investigació consistix a analitzar la resposta desenvolupada pels districtes industrials davant dels canvis produïts en l'entorn competitiu, identificant les àrees més significatives en les que estan modificant el seu patró tradicional de funcionament. 
Per a confirmar els nostres arguments teòrics, el treball empíric ha tingut com a objecte d'estudi la totalitat de la població de districtes industrials espanyols. 
Els resultats obtinguts confirmen una evolució del patró tradicional de districte industrial. De forma concreta, s'ha detectat en els últims anys una major deslocalització d'activitats en els districtes industrials, així com un augment del valor unitari dels seus productes. D'altra banda, s'ha percebut un increment de la terciarització i la diversificació d'activitats. Tots estos canvis han generat al mateix temps una major heterogeneïtat interna. Pensem que este treball pot contribuir a la literatura sobre districtes industrials en diferents aspectes, ja que els resultats donen suport a la configuració d'un nou model de districte, menys arrelat al territori i més connectat a les xarxes externes globals. En este sentit, la nostra investigació està en línia amb altres contribucions prèvies que des de diverses perspectives alerten dels canvis necessaris que els districtes industrials requerixen per a afrontar els nous reptes competitius.