Els mètodes d’Enginyeria Web dirigits per models han millorat tant la qualitat com la eficiència a l’hora de desenvolupar aplicacions Web. Aquests mètodes utilitzen models conceptuals per a capturar, de manera abstracta, una representació detallada de l’aplicació Web a desenvolupar. L’avantatge més destacat d’aquesta aproximació és que a partir d’aquests models, àmpliament validats als entorns industrials, és factible la generació sistemàtica del codi que implementa l’aplicació Web.

Les aplicacions Web 2.0 destaquen, fonamentalment, per l’alta implicació dels usuaris a l’hora de crear el seus continguts, ja siguen en forma d’opinions, fotos, definicions o vídeos. Aquest fet emfatitza el caràcter col·laboratiu de les aplicacions Web 2.0 i, atorga a l’usuari un rol primordial en l’aplicació. Per tal d’aconseguir la col·laboració de l’usuari, és un requisit imprescindible que l’aplicació proporcione una interacció precisa i intuïtiva. Aquest objectiu s’ha aconseguit a les aplicacions Web 2.0 mitjançant: 1) una interfície d’usuari avançada tecnològicament i amb un elevat grau d’usabilitat; 2) la reutilització d’un conjunt de bones pràctiques, àmpliament aplicades al domini de la Web 2.0, que proporcionen a l’usuari una forma senzilla i coneguda d’interactuar amb l’aplicació. Amb l’objectiu de desenvolupar aplicacions Web 2.0 de qualitat, ambdós aspectes han d’estar presents als mètodes d’Enginyeria Web.

Aquesta tesis doctoral presenta el mètode d’Enginyeria Web dirigit per models OOWS 2.0 com una evolució incremental i necessària del mètode OOWS. La contribució principal d’aquest nou mètode és proporcionar l’expressivitat conceptual requerida per al desenvolupament d’aplicacions Web 2.0. En concret, les contribucions es centren en suportar els aspectes avançats de l’interacció amb l’usuari final, tan rellevants en aquest tipus d’aplicacions. Per tal d’aconseguir aquesta meta, la tesis doctoral introdueix una sèrie de models conceptuals que representen, sense ambigüitats, les noves necessitats d’interacció demandades per les aplicacions Web 2.0. 

En primer lloc, la tesis doctoral presenta un Model d’Interacció Abstracte per a descriure l’interacció, independentment, de la tecnologia utilitzada. Aquest model emergeix a partir de les experiències satisfactòries obtingudes amb els mètodes OO-Method i OOWS. Mitjançant la selecció i extensió de les primitives conceptuals d’ambdós mètodes, es proporciona un nou model amb l’expressivitat necessària per a definir l’interacció de les aplicacions Web 2.0.

Amb el propòsit de modelar interfícies que enriquesquen l’experiència de l’usuari final, la tesis introdueix un Model d’Interfícies d’Usuari per a Rich Internet Aplications (RIA). Les tecnologíes RIA són un element clau, a les aplicacions Web 2.0, per definir interfícies amb un elevat grau d’usabilitat. El model proposat suporta el modelat d’aquestes interfícies d’usuari avançades, integrant al mètode l’ampla sèrie de tecnologíes RIA disponibles.

Per últim, la tesis introdueix el concepte de patró Web 2.0 a nivell de modelat conceptual. Un patró Web 2.0 representa un mecanisme, recurrentment utilitzat a l’hora de desenvolupar aplicacions Web 2.0, amb la finalitat de millorar l’interacció amb l’usuari. La tesis defineix, a partir d’un conjunt rellevant d’aplicacions Web 2.0 reals, un catàleg de patrons Web 2.0 i com representar-los utilitzant models conceptuals. Tanmateix, es proposa una estratègia basada en transformacions entre models, amb la fi d’introduir la semàntica d’aquestos patrons en un mètode d’Enginyeria Web.

Aquestes propostes són integrades i aplicades rigorosament al marc del mètode OOWS 2.0. Com a resultat final es presenta un mètode original d’Enginyeria Web dirigit per models que suporta, de forma integral, el modelat avançat de l’interacció a les aplicacions Web 2.0.