La Directiva 2008/1/CE, de Prevenció i Control Integrats de la Contaminació (IPPC, per les seues sigles en anglés), es va traslladar a l'ordenament jurídic espanyol mtjançant la Llei 16/2002, la qual va crear una nova figura administrativa, l'Autorització Ambiental Integrada (AAI). Per a poder atorgar l'AAI, l'Administració ambiental competent ha de realitzar una Avaluació Ambiental de l'activitat IPPC (EA-IPPC), la qual tindrà en compte tots els factors afectats i/o relacionats d'alguna manera amb l'activitat, des de la fase de projecte fins a la seua execució i posterior explotació. El resultat de la dita Avaluació Ambiental es plasmarà en una resolució, que contindrà tots els condicionants que l'activitat haja de complir per a la seua posada en marxa i/o explotació. Donada l'alta complexitat que suposa integrar tots els valors promoguts per la Directiva IPPC, i que la metodologia actual empleada per l'Administració presenta deficiències, sorgix la motivació per a desenrotllar esta Tesi Doctoral, amb l'objectiu de proposar una nova metodologia per a l'EA-IPPC, a la qual es denominarà d'ara en avant Avaluació de l'Autorització Ambiental Integrada (AAAI). L'AAAI constituïx una aplicació del concepte de racionalitat procedimental multicriteri. Les incerteses i els forats d'informació, així com les limitacions cognitives en el procés de presa de decisions, són tots, en diferent grau, peculiaritats típiques de la presa de decisions ambientals. En este sentit, l'AAAI mira més enllà de la predicció de les conseqüències ambientals de la decisió i assegura que un conjunt de criteris de decisió, que garantisquen que s'estan tenint en compte els valors substantius IPPC, s'apliquen efectivament al procés de presa de decisions. S'ha posat en pràctica l'avaluació de les millors tècniques disponibles (MTD) per mitjà de tècniques de decisió multicriteri sobre un cas real de d'AAI concedida. S'ha proposat una aplicació innovadora de les tècniques d'AHP i ANP per a l'avaluació de les mateixes MTD, per a poder així establir una anàlisi comparativa.Tots estos canvis conceptuals fan que la proposta presentada en esta Tesi, en el seu conjunt, constituïsca un valor afegit per a l'autoritat competent, ja que optimitza la seua labor avaluadora, i represente un instrument potencial de sostenibilitat per al medi ambient i per a la pròpia activitat IPPC. A més, la proposta metodològica constituïx una innovació en si, ja que no hi ha antecedents en l'àmbit de l'avaluació ambiental de projectes IPPC.