ESTUDI MULTI CAS DE LA INNOVACIÓ CONTÍNUA EN LES EMPRESES: MODEL D'EVOLUCIÓ, ETAPES, PILARS I RESULTATS PRESENTADA PER: SRA. YOLANDA BAUTISTA POVEDA DIRIGIDA PER: Dr. D. JUAN ANTOMIO MARÍN GARCÍA Dr. D. JULIO JUAN GARCÍA SABATER Resum: En un entorn cada vegada més canviant i global, on és necessari donar reposades ràpides i eficients als reptes que es presenten, és essencial mantindre avantatges competitius per a poder sobreviure. La millora contínua forma part del conjunt d'actius intangibles que permet a les empreses respondre o inclús anticipar-se als canvis i obtindre un avantatge competitiu molt difícil de copiar per l'origen de la seua naturalesa; encara que també difícil d'implementar per la mateixa causa. Estos actius intangibles estan basats en patrons de conducta complexos d'adquirir i mesurar i que costa mantindre en el temps. Açò justifica l'interés que la millora contínua continua tenint actualment; són molts els exemples coneguts d'èxit, però també són moltes les empreses que fracassen en la implementació d'estos programes o que a pesar de ser capaços de llançar-los amb èxit no aconseguixen mantindre en el temps. Este treball té com a objectiu revisar els aspectes més importants a l'hora d'implantar la millora o innovació contínua en la gestió d'operacions, per a ajudar a les empreses que decidixen implantar-la assegurant el seu èxit i manteniment, i contribuir en la mesura que es puga al desenrotllament d'una teoria en estreta connexió amb la pràctica. Per a això s'ha realitzat una profunda revisió de la literatura, majoritàriament articles publicats en els últims cinc anys, encara que apareixen alguns anteriors a causa de la seua importància. A continuació ens hem plantejat l'estudi de quatre casos. Les empreses han sigut triades per tractar-se d'empreses mitjanes, líders en els seus sectors, que han fracassat en el seu primer intent d'implementació d'un programa de millora i que es troben actualment en diferents estats d'evolució. Incloent empreses de fabricació i també de màrqueting i vendes (una de les quatre). Es tracta en concret de quatre empreses diferents que s'aborden com dos estudis de casos i estes junt amb dos empreses més com un estudi multicaso. La metodologia emprada ha sigut l'observació participant, en dos de les companyies, per considerar-se la més adequada per a resoldre certs tipus de problemes pràctics on les experiències dels participants són importants i el context és fonamental. Les dades de la tercera empresa s'han obtingut a través d'entrevistes, qüestionaris, anàlisi de documentació i visites. Hi ha una quarta empresa les dades de la qual procedixen d'un estudi previ realitzat pel director d'esta tesi. Es pot observar que este camp està en una etapa primerenca de maduresa i encara no hi ha una unitat de mesura i mètode, encara que s'han fet avanços importants a partir del 2006 quant a unitat de definició del concepte. No obstant autors com Boer i Gertsen indiquen que encara és necessari perfilar i completar els models teòrics existents i sobretot abundant investigació per a validar els dits models amb estudis qualitatius. En esta línia de treball esta tesi doctoral es planteja corroborar l'efectivitat de la teoria en les aplicacions reals, sintetitzant-la i completant-la quant als pilars que la suporten i el procés d'avanç a través de les distintes etapes d'evolució, de manera que constituïsca una guia per als caps que decidisquen implementar estos programes, assegurant d'esta manera el seu èxit i manteniment. Després de la revisió de la literatura s'elabora una taula completada i ampliada dels facilitadors de la millora contínua. D'altra banda es fa una aportació al principal model teòric definit per Bessant, este explica la millora com una evolució des d'un estat de premillora fins una adquisició plena de capacitats, nosaltres definirem noves interrelacions dins d'este model evolutiu que ajuden a explicar de forma més directa la relació entre el desenrotllament de certes habilitats i els resultats aconseguits. Bessant només apunta una sèrie d'habilitats necessàries per a la millora però no definix com estan relacionades amb cada una dels nivells de desenrotllament al llarg del procés d'evolució del programa. A través dels estudis de casos constatarem que els pilars contemplats són els adequats i actuen com a catalitzadors en el procés d'evolució de la millora; sent suficient la seua aplicació de forma adequada per a aconseguir estats intermedis d'evolució. No obstant això es produïx una discontinuïtat en el model en el pas de les etapes 3 a la quatre, on es necessita un canvi radical en l'organització per a continuar progressant. Proposem una relació d'activació dels pilars al llarg de les diferents etapes de desenrotllament o nivells de millora (conductes) que ajuden en part a salvar esta discontinuïtat. Un estudi més profund de les causa que produïxen esta discontinuïtat i conéixer com evitar-la permetran una major divulgació d'esta teoria.