Resum Les salines són masses d´aigua situades normalment en el litoral, l´objecte de les quals és l´obtenció de sal per mitjà de l´evaporació de l´aigua de mar (o en alguns casos d´aigües salines continentals). Generalment es troben constituïdes per un sistema de basses someres amb una salinitat major que la de l´aigua de mar i la seua ubicació, manera d´explotació i la salinitat de les basses, especialment les que es troben al final del circuit, marquen la pauta per al desenvolupament de les condicions ambientals. Les elevades concentracions salines fan que aquests sistemes presenten unes condicions ambientals extremes, per la qual cosa, només uns pocs organismes especialitzats han pogut adaptar-se. En la present tesi doctoral es realitza un estudi exhaustiu dels principals paràmetres fisicoquímics d´aquests ecosistemes tan extrems de la Comunitat Valenciana (salines de Santa Pola, La Mata-Torrevieja i Calp) que en gran mesura es troben determinats per les condicions de gestió humana: * La salina de Santa Pola és un sistema saliner convencional on es fa circular l´aigua de mar per una sèrie d´estanys superficials per tal d´obtindre mitjançant l´evaporació, una progressiva concentració de les sals i finalment la seua precipitació. En aquest sistema, el rang de salinitats és molt ampli i oscil·la des de nivells un poc majors als de l´aigua de mar a nivells pròxims al punt de precipitació (en els cristalitzadors). * La salina de La Mata-Torrevieja és un sistema format per dos grans estanys. La llacuna de La Mata que presenta concentracions més variables ja que funciona com a un gran escalfador i, d´altra banda, la llacuna de Torrevieja, amb valors molt homogenis perque actua com a un gran cristalitzador. Torrevieja, a més de rebre les aigües de La Mata també rep les aigües de salmorra que procedeixen del rentat de la sal del jaciment de El Pinòs. * La salina de Calp actualment no es troba en explotació, encara que rep periòdicament bombatges d´aigua marina amb la finalitat de mantindre el nivell d´aigua i la biodiversitat dins del sistema. D´aquesta manera, la salinitat de les seues aigües és major que la marina però així i tot, sense arribar a superar els nivells d´un escalfador. El principal paràmetre considerat en l´estudi d´aquestos sistemes és lògicament la salinitat, que presenta diferències significatives entre les salines per les condicions particulars de cadascuna d´elles. A més, s´estudia el comportament de diversos paràmetres fisicoquímics (pH, amoni, nitrit, nitrat, NID, PSR, relació NID/PSR, PT i àcid ortosilícic) així com les variacions que aquests paràmetres presenten estacionalment al llarg del gradient salí, i fins i tot, en diferents zones dins d´una mateixa salina. Es revisa si l´estat dels diferents paràmetres fisicoquímics procedeix del sistema d´explotació salinera o de causes diferents. També, es realitza una comparació entre les diferents salines, per tal de determinar si existeixen pautes de comportament similars entre elles, o per contra, particularitats pròpies de cadascuna. Finalment, es procedeix a revisar els principals criteris a tindre en compte per a l´establiment del potencial ecològic en les salines de la Comunitat Valenciana en aplicació de la Directiva Marc de l´Aigua (2000/60/CE). Aquesta Directiva estableix el marc europeu per a la protecció de les aigües superficials continentals, de transició, costaneres i subterrànies per a previndre o reduir la seua contaminació, promoure el seu ús sostenible, protegir el medi ambient, millorar l´estat dels ecosistemes aquàtics i atenuar els efectes de les inundacions i sequeres. L´objectiu de la DMA és que totes les masses d´aigua arriben a un “estat ecológic bo” l´any 2015. Les salines de la Comunitat Valenciana, en l´àmbit de la DMA, pertanyen al grup d´aigües de transició i han estat designades com a masses d´aigua molt modificades (MAMM). En el cas de les MAMM, la DMA estableix l´obligatorietat de determinar el “potencial ecològic” i no “l´estat ecològic”. Açò suposa l´assumpció de determinades condicions d´excepcionalitat dins les quals es troba la reducció de les exigències ambientals i el manteniment al mateix nivell dels objectius de protecció i millora de la qualitat. Prèviament a l´establiment del potencial ecològic, és necessari realitzar un procés d´intercalibració entre els Estats Membres de les diferents metodologies proposades per a la seua determinació. Actualment, el procés d´intercalibració en aigües de transició es troba poc avançat degut a que són masses d´aigua complexes i condicionades per un ampli nombre de factors. A aquesta complexitat cal afegir, en el cas de les MAMM, que aquestes no poden veure alterades les funcions per a les quals serveixen. Atès que el procés d´intercalibració no es troba actualmente definit, no s´està en condicions d´establir el potencial ecològic de les salines. Tanmateix, en la present tesi doctoral es proposa una metodologia per a arribar a determinar el potencial ecològic dels sistemes saliners de la Comunitat Valenciana. La metodologia propasada es basa en criteris físic-químics i no biològics, ja que donades les condicions tan extremes per a la vida en les salines, no hi ha un element biològic que puga ser aplicat com índex de qualitat en totes elles. Per això es proposa un model teòric basat en el comportament del P50 del PT davant el P50 de salinitat, aplicat en la salina de Santa Pola, que és per les seues característiques i pel seu ampli rang salí, la salina considerada com a més representativa. També es proposen una sèrie de mesures de mitigació per a la millora de la qualitat de les aigües en aquelles salines on es fa necessari, sense alterar els usos als quals aquestes són destinades.