Els models de l'activitat elèctrica cardíaca són esquemes teòrics dels fenòmens electro fisiològics basats en formulacions matemàtiques i  formen part dels esforços encaminats a facilitar la seua comprensió i la  predicció del seu comportament en diferents situacions normals i  patològiques. La modelització matemàtica i d'estructures anatòmiques  virtuals, juntament amb la simulació per ordinador contribueixen a analitzar i  comprendre amb més detall l'origen de les reentrades que donen lloc a  les arrítmies auriculars d'origen elèctric, ja que la complexitat  inherent a aquest fenomen fa molt difícil el seu estudi utilitzant 
unicament la via experimental.  
Aquest treball està basat en el desenvolupament de dos models tridimensionals  d'aurícula humana, un model de dimensions fisiològiques i un altre amb  dilatació a l'aurícula esquerra (remodelat estructural). Als des  models se'ls va incorporar una orientació realista de les fibres i  conducció anisotròpica. El remodelat elèctric i el remodelat de gap junctions, ocasionats per episodis de fibril • lació auricular crònica  van ser simulats. D'aquesta manera, l'estudi contempla quatre models diferents: 1) un model en condicions fisiològiques, amb característiques  anatòmiques i elèctriques normals 2) un model de característiques  anatòmiques normals, però en condicions de remodelat elèctric; 3) un  model amb dilatació i en condicions de remodelat elèctric; i 4) un  model amb dilatació i en condicions de remodelat elèctric i de gap junctions.  
Els models van reproduir la propagació del potencial d'acció en  situacions fisiològiques i patològiques. Mitjançant simulació, es va estudiar  l'efecte del remodelat elèctric, del remodelat estructural  (dilatació) i la vulnerabilitat a reentrades del remodelat gap junctions. En general, els resultats mostren com el remodelat  elèctric afavoreix la generació de reentrades. La vulnerabilitat a  reentrades creix a l'aurícula dilatada i és encara més gran a l'aurícula  dilatada amb remodelat de gap-junctions. Així mateix, es va trobar que la  localització dels focus ectòpics feia variar notablement la  vulnerabilitat. En els anàlisis de l'activitat focal es va trobar un  fort impacte de l'anatomia per al manteniment de reentrades  permanents. L'aparició de reentrades en figura de vuit, espirals i  macro-reentrades es van observar als models patològics.