RESUM Espanya és el principal productor de fruiters d'os i cítrics de la Unió Europea. Les enfermetast virals més importants associades a aquests cultius són la sharka en fruiters d'os, causada per Plum pox virus (PPV; Potyvirus), i la tristesa dels cítrics, causada per Citrus tristesa virus (CTV; Closterovirus), ambdues transmeses mitjançant pugons de forma no persistent i semipersistent, respectivament. Actualment hi ha un ampli coneixement de l'epidemiologia dels dos virus en plantacions adultes, però no existeixen estudis sobre la seua epidemiologia en blocs de viver. A més, les característiques especials d'aquests, com un marc de plantació més reduït i la presència de plantes amb caràcters juvenils i amb brotades suculentes, fa que el control de la dispersió natural d'ambdós virus sigui més difícil. L'objectiu principal d'aquesta Tesis Doctoral va ser l'estudi dels diferents factors que determinen l'epidemiologia de PPV i de CTV en viver, per tal d'establir possibles estratègies de control. A més, considerant que tota estratègia de control requereix en algun moment de l'aplicació de mètodes de detecció fiables, s'han validat mètodes serològics i moleculars per a una detecció viral precoç i precisa de les plantes infectades en viver abans de la comercialització del material vegetal. Es van establir tres parcel*les experimentals de viver durant l'any 2006 en diferents localitats de la província de València. Un viver experimental es va establir a la localitat de Llíria al costat d'una parcel*les de pruneres japonesos amb un 90% d'incidència de PPV i un altre a Carlet en una àrea amb un 5% d'incidència de PPV. A més, es va establir una parcel*la experimental del patró de cítrics Citrus macrophylla a Moncada en una zona amb una incidència del 85% de CTV. Les parcel*les es van mostrejar per conèixer la incidència viral en diferents períodes i es van analitzar per ELISA-DASI i "Spot" RT-PCR a temps real en el cas de PPV i mitjançant Inmunoimpresión-ELISA en el cas de CTV. Els patrons de fruiters d'os més susceptibles a la infecció natural per PPV en condicions d'alta densitat de inòcul van ser les pruneres Adesoto 101 i Mariana GF8-1. Els patrons Nemaguard i Mirobolan 29C presentar una susceptibilitat mitjana, mentre els patrons Cadaman i Garnem resultar resistents a PPV-D detectant únicament el virus mitjançant RT-PCR a temps real. Només els patrons Adesoto 101, Mariana GF8-1 i Nemaguard, van resultar infectats a la parcel sotmesa a baixa pressió de inòcul. A més, es va confirmar l'alta susceptibilitat a la infecció natural a CTV del patró C. macrophylla. La dinàmica poblacional dels pugons es va establir amb base en les captures de trampes grogues de Moericke i plantes enganxoses. Tant en els vivers de fruiters d'os com a la parcel de C. macrophylla, maig resultar el mes amb major nombre de captures. El nombre mitjà estimat de pugons visitants per planta a la parcel*la de Llíria durant el mes de maig de dos anys consecutius va ser de 38,1, mentre a la parcel*la de Carlet va ser de 36,7. Mentre, a la parcel*la de C. macrophylla el nombre de pugons visitants per planta durant el mes de maig va ser de 387,9. L'espècie predominant durant tot l'any va ser Aphis spiraecola per ambdós mètodes de mostreig (més del 90% en trampes Moericke i aproximadament el 55% en plantes enganxoses), altres espècies trobades freqüentment van ser A. gossypii i Hyalopterus pruni. El percentatge de pugons PPV- virulíferos, determinat per "Squash" RT-PCR a temps real, que va sobrevolar i/o aterrar sobre les plantes de viver de fruiters en una zona amb una alta densitat de inòcul durant el mes de maig (30, 32%), va ser més del triple que el determinat en una zona amb una baixa densitat de inòcul (7,98%). Es va determinar que les visites dels pugons a les plantes de viver ia les diferents espècies de patrons de fruiters es van realitzar a l'atzar. A més, no s'han trobat diferències significatives en el nombre de pugons PPV-virulíferos que van visitar les diferents espècies de patrons de fruiters assajats en les dues parceles. Es va determinar la inexistència d'una relació directa entre el nombre de pugons visitants en una planta de viver i la seva superfície foliar. El 17,50% dels individus que van aterrar a C. macrophylla i/o sobrevolar la parcel experimental resultar CTV-virulíferos. A Llíria, es van utilitzar els patrons Nemaguard i Mariana GF8-1 per avaluar l'efecte de l'aplicació d'olis minerals en la incidència viral. El tractament va consistir en l'aplicació d'oli mineral hortícola (Sunspray ultrafina 85% [EC] P / V) a l'1% cada 10-12 dies durant el primer any (2006), des de la brotació de les plantes fins a la caiguda de les fulles. Durant el segon any (2007), els tractaments es van efectuar amb el mateix oli cada set dies durant els mesos de primavera de màxim vol de pugons. A la parcel situada a Carlet es va avaluar el tractament amb olis minerals en els sis patrons de fruiters d'os. Els tractaments no van impedir la presència viral en els vivers experimentals, però van reduir significativament la incidència de PPV en el patró Mariana GF8-1 en una zona amb una alta pressió de inòcul. L'aplicació reiterada d'olis minerals no només no va suposar un perjudici per al desenvolupament vegetatiu de les plantes tractades sinó que pot substituir a altres tractaments fitosanitaris. A la parcel de C. macrophylla l'ús d'oli no va suposar reducció de la incidència de CTV. Es van validar les tècniques "Spot" i "Tissue-print" RT-PCR a temps real, en comparació amb ELISA-DASI i Inmunoimpresión-ELISA, respectivament, per al seu ús rutinari en detecció. La coincidència en resultats entre "Spot" RT-PCR a temps real i ELISA-DASI va ser gairebé perfecta per a detecció de PPV i la coincidència entre "Tissue-print" RT-PCR a temps real i Inmunoimpresión-ELISA va ser substancial per a detecció de CTV, segons l'índex kappa de Cohen. Els diferents paràmetres de diagnòstic calculats indiquen que les tècniques moleculars van presentar major sensibilitat i per tant són recomanables quan es requereixi una molt bona precisió en els individus negatius (plantes mare, material base i plantes per a exportació). No obstant això, les tècniques serològiques utilitzades van mostrar major especificitat i són recomanables per a inspecció rutinària. La combinació de tècniques serològiques i moleculars és recomanable per a una precisió gairebé total de les anàlisis. S'ha demostrat com la tècnica "Spot" RT-PCR a temps real pot ser utilitzada amb èxit en mostres compostes de fins a deu plantes sense perdre precisió en detecció de PPV durant tot l'any. Per contra, la tècnica ELISA-DASI va mostrar diferències significatives en la precisió de la detecció segons l'època de l'any i el nombre de plantes analitzades, a les millors èpoques per a la detecció de PPV primavera i estiu seguides de tardor i no s'aconsella l' ús de mescles compostes a l'hivern. S'han aplicat, per primera vegada en fitopatologia, models latents per l'estimació dels diferents paràmetres de diagnòstic de les tècniques "Spot" RT-PCR a temps real i ELISA-DASI. S'ha demostrat que aquests poden ser aplicats en l'estimació dels paràmetres de diagnòstic de noves o ja validades tècniques de detecció d'agents fitopatògens. Com a conclusió general, aquesta Tesis Doctoral aporta coneixements bàsics sobre l'epidemiologia dels virus de la sharka i de la tristesa en blocs de viver, que podran ser aplicats per al disseny d'estratègies de control. A més, es suggereix l'ús de mètodes de control respectuosos amb el medi ambient, com són l'ús de patrons poc susceptibles o resistents a PPV i l'ús d'olis minerals amb residu zero. També s'han validat les tècniques moleculars "Spot" i "Tissue-print" RT-PCR a temps real per a la detecció fiable i precisa de PPV i CTV en plantes de viver. L'ús d'ambdues tècniques ofereix una major garantia de la sanitat del material vegetal analitzat que altres tècniques fins ara emprades.