RESUM
L’arròs (Oryza sativa L.) es el cultiu de major importància per superfície cultivada i per ser la principal font d’alimentació per a més de la meitat de la població mundial. El requeriment constant d’augmentar la seua productivitat comporta importants programes de millora, tant internacionals com locals. Amb aquest estudi, integrat en el programa de Millora del Departament de l’Arròs de l’IVIA, es preten ampliar el coneixement sobre el control genètic de diversos caràcters en les condicions de cultiu de la Comunitat Valenciana. S’han estudiat paràmetres que puguen aportar una major resistència al gitat així com característiques de gra que s’ajusten als requeriments del mercat. Aquestos caràcters, com la majoria dels que tenen interès agronòmic, són quantitatius, i els seu estudi i selecció es veuen dificultats per la seua naturalesa poligènica i per la alta influència que l’ambient té sobre ells. Aquesta tesi s’ha abordat des de dos perspectives; per un costat, s’ha realitzat un anàlisis de la heredabilitat i l’eficàcia de la selecció d’aquests caràcters, influència de l’ambient i correlacions entre ells; per altre costat, s’ha estudiat el control genètic d’aquests caràcters mitjançant l’identificació dels QTLs que els determinen, els seus efectes genètics i l’expressió en diferents ambients i poblacions. Amb açò es pretén millorar l’eficàcia de la selecció en l’obtenció de noves varietats, amb el disseny d’estratègies adaptades a la millora de cada caràcter, i amb l’identificació de QTLs apropiats per realitzar selecció assistida per marcadors (M.A.S.). 
El gitat es un accident mecànic que ocasiona pèrdues en la qualitat i la quantitat de la collita. Com que la resistència al gitat no es pot determinar de forma directa en les primeres generacions, es vol determinar quins paràmetres relacionats en permetrien realitzar una selecció indirecta eficaç. Estudis previs han conclòs que es pot augmentar la resistència al gitat reduint el pes de la part aèria (principalment, amb línies de menor estatura), així com augmentant el gruix de la tija (concretament, dels entrenusos basals) i la resistència a l’empenta. Tot i això, la selecció per a alguns d’aquests caràcters pot anar acompanyada d’una reducció de la productivitat. Altres caràcters agronòmics que s’han inclòs en aquest estudi per la seua relació amb el gitat són l’hàbit de creixement i la data de maduració. A més a més, s’han estudiat paràmetres relacionats amb la productivitat (morfologia de la fulla bandera, nombre i pes de les panícules i pes del gra) i amb la qualitat del gra (dimensions i perlat). 
En aquest estudi s’han analitzat dos famílies segregants que comparteixen el mateix parental femení, però amb dos pares diferents. Les plantes de la generació F2 es van avaluar en dos ambients (camp i basetes) per analitzar l’efecte ambiental en els caràcters i en la expressió del QTLs. Les corresponents línies F3 es van avaluar l’any següent en un únic ambient. De la selecció aplicada per a alguns caràcters, aquesta va resultar efectiva per a la reducció de l’altura i l’augment del gruix i la longitud dels entrenusos basals en les dos poblacions, i per a l’increment del nombre de panícules i la resistència al doblat sols en una d’elles. 
Per altra banda, a partir d’un anàlisi amb marcadors SSR i de les dades fenotípiques de les plantes F2 i les línies F3 d’una de les poblacions, es van identificar els QTLs implicats en els diversos caràcters. En molts casos, es van detectar QTLs que afecten simultàniament a diversos caràcters i que coincideixen amb les correlacions trobades entre ells. S’han identificat zones d’especial interès que podrien ser utilitzades per fer M.A.S.