Resum Objectiu L'objectiu de la tesi doctoral “MODELOS Y MÉTODOS PARA EL PROBLEMA DE PROGRAMACIÓN DEL LOTE ECONÓMICO CON COPRODUCCIÓN DELIBERADA Y CONTROLADA (DCC-ELSP)”, realitzada per Dña. Pilar Isabel Vidal Carreres i dirigida per Dr. D. Jose Pedro García Sabater, és analitzar i modelar el problema de programació de producció amb coproducció controlada i deliberada, en el context del sector dels proveïdors de l'automòbil, que s'assimila al problema ELSP - Economic Lot Scheduling Problem (Problema de Programació del Lot Econòmic). Per això, es requerix la definició de diferents metodologies i algoritmes que permeten resoldre-ho de manera satisfactòria. Interès del Problema L'origen del problema d'esta tesi sorgix com a resultat del continu i extens contacte del director de la tesi, Dr. D. José P. García Sabater i més recent de la doctoranda, Dña. Pilar I. Vidal Carreres, amb les empreses subministradores del sector de l'automòbil (Garcia-Sabater et al., 2006a; Garcia-Sabater y Marin-Garcia, 2009; Garcia-Sabater et al., 1999; Garcia-Sabater, 2000; Garcia-Sabater y Vidal-Carreras, 2010; Garcia-Sabater et al., 2006b; Miralles et al., 2005; Vidal-Carreras y Garcia-Sabater, 2005). La coproducció deliberada i controlada, (DCC – Deliberate Controlled Coproduction), és a dir, l'opció de fabricar o no (deliberació) dos productes simultàniament de manera controlada, en este entorn apareix ben sovint. Per a citar un exemple comentar com els automòbils contenen moltes parts simètriques per al costat esquerre i dreta del vehicle (retrovisores, portes, fars, etc). Estos processos de producció són sovint dissenyats per a produir la part esquerra i la part dreta al mateix temps. Esta situació no pareix un problema quan es produïxen peces per a un cotxe nou. No obstant això, les mateixes instal•lacions de fabricació s'utilitzen per a produir peces de recanvi per a reemplaçar les peces danyades. A la tesi es mostra un breu resum d'aquells aspectes rellevants de la Programació de Producció en empreses subministradores del sector de l'automòbil que afecten directament el problema de la coproducció deliberada i controlada. S'emmarca en la literatura per mitjà de l'estat de l'art, com una aportació interessant, perquè el problema de la coproducció no havia sigut tractat fins a la data des d'este punt de vista. Metodologia Es realitza un anàlisi analític del problema, per a dos parelles de coproducts, a i b, resultant l'algoritme DCC-ELSP-2P. Este algoritme permet definir els paràmetres que permeten minimitzar els costos de coproduir dos productes, amb demanda no substituïble. Es presenta una aplicació numèrica per a millorar la comprensió de la dinàmica dels models i algoritmes dissenyats. Es descriuen heurístiques creades per a modelar el fenomen de coproducció en l'entorn del problema de programació del lot econòmic, per a un entorn multi-ítem mixt. En este entorn hi ha productes que poden ser coproduïts mentres que altres no. Es dissenyen heurístiques relativament senzilles, mentres que altres resulten més elaborades i complexes, i consideren paràmetres dinàmics en el temps. Les heurístiques propostes s'apliquen a un benchmark clàssic en la literatura de l'ELSP (Bomberger, 1966) amb diverses utilitzacions de càrrega de màquina (Oner i Bilgic, 2008). Per a realitzar açò, és necessari un complet disseny de l'experiment. Resultats L'anàlisi dels resultats obtinguts permet l'extracció d'interessants conclusions. D'acord amb l'estabilitat del sistema respecte al seu ràtio d'utilització, les heurístiques i combinacions a emprar per a aconseguir els millors resultats serien distintes. Per a sistemes estables amb alta utilització, es plantegen com a millors heurístiques senzilles d'implementar en la pràctica, ja que fabriquen les quantitats calculades d'acord amb uns nivells màxims i mínims d'inventari, de manera no preemptive. Les ordes de fabricació que s'estan executant en un període, no s'alteren per desequilibris en els inventaris dels productes que no s'estan fabricant en eixe moment. No obstant això, si es treballa en un ambient en què no es puga garantir l'estabilitat, ni en la demanda ni en els ràtios de fabricació dels productes, la més adequat és l'ocupació d'unes heurístiques flexibles i capaços d'adaptar-se a les noves exigències d'utilització del sistema. Estàs heurístiques són més elaborades i exigixen un recàlcul dinàmic del temps de cicle, però açò permet que s'adapten millor a les noves situacions. Per mitjà d'esta reconsideració del temps de cicle, es permet mitigar l'efecte del desequilibri dels costos de setup o de canvi de partida, al modificar el ràtio d'utilització de la instal•lació. Realment, els costos de setup, en un sistema amb coproducció o sense coproducció, hagueren de ser una mesura de la capacitat del sistema i al mateix temps, permetre la regulació del mateix. Este plantejament enunciat en (Segerstedt, 1996) per a la gestió d'inventari en entorn multi-etapa que afirmava que els costos de setup són el resultat de la limitació de la capacitat del sistema, ha aparegut clarament en este problema DCC-ELSP-2P. Respecte als paràmetres de disseny, es pot concloure que, emprant les heurístiques adequades amb els paràmetres correctes, s'aconseguix modelar adequadament el fenomen de coproducció deliberada i controlada, aconseguint un equilibri entre els costos de setup i d'inventari. Al llarg de la tasca d'estudi que s'ha realitzat, s'han hagut d'anar prenent decisions, deixant moltes línies d'investigació per a futurs treballs. Destacable resulta la consideració tant en el DCC-ELSP-2P com per al mateix ELSP clàssic de la idea d'uns costos de setup ajustables a la capacitat del sistema.