TÍTOL: Caracterització de la biodeterioració i desenvolupament de nous tractaments de neteja aplicables als frescos restaurats d'Antonio Palomino en l'església dels Sants Joans de València. 
DOCTORANDA: María del Pilar Bosch Roig 
DIRECTORS DE TESIS: senyora. Maria Teresa Doménech Carbó, ssenyora Rosa Mª Montes Estellés i senyor Fernando Bolívar Galiano.
RESUM
Aquesta investigació se centra en l'estudi de les pintures murals realitzades per Antonio Palomino (s. XVII) en la volta central de l'església dels Sants Joans de València i restaurades per Gudiol en els anys 60. Les pintures estan formades tant per materials inorgànics (propis del bon fresc) com per materials orgànics (principalment deguts a les restauracions). Els components de les pintures poden experimentar processos de biodeterioració amb el consegüent canvi en les seues propietats estètiques, físico-mecàniques i químiques. L'objectiu general d'aquesta tesi doctoral és l'estudi de la biodeterioració present en les pintures murals que alberga l'església i la formulació d'una proposta d'intervenció des del punt de vista biològic. Per a això, es realitza una caracterització dels materials originals i dels compostos i tractaments que es van aplicar en les restauracions anteriors, amb la intenció de determinar quins són susceptibles de patir biodeterioració. S'han utilitzat diferents tècniques analítiques com: Microscopia Estereomicroscòpica, Òptica i Electrònica (SEM/EDX); Espectroscopia Infraroja per Transformada de Fourier (FTIR); Cromatografia de Gasos-Espectroscopia de Masses (GC/MS) i Piròlisi (Py-GC-MS). D'altra banda, es realitza la determinació de l'estat de contaminació de les pintures mitjançant l'estudi de les condicions mediambientals i la identificació de microorganismes. Amb aquest objectiu, es procedeix a l'aïllament, cultiu, recompte i identificació de microorganismes amb  microscopia òptica, proves bioquímiques i tècniques de biologia molecular. Així mateix, s'avalua la resistència a la biodeterioració dels materials utilitzats en la restauració. Finalment, es desenvolupen nous mètodes alternatius de neteja de pintura mural basats en la utilització de microorganismes (Pseudomonas stutzeri) per a l'eliminació de matèria orgànica i eflorescències. Es realitzen primer proves de bioneteja en el laboratori, per a posteriorment aplicar-les sobre les pintures murals de l'església. 
Els resultats obtinguts més destacats són: La identificació de tres gèneres liquènics, Caloplaca sp., Lecanora sp. i Candelariella sp., capaços de bioacumular metalls pesants; la presència d'elevats nivells de microorganismes en l'aire interior de l'església, 151-400 UFC/m3, identificant Aspergillus sp. i Penicillium sp. com als gèneres de fongs més freqüents, i la identificació sobre les pintures murals restaurades de bacteris de la classe Bacilli i de fongs dels gèneres Aspergillus i Penicillium mitjançant tècniques de biologia molecular. S'ha comprovat l'elevada susceptibilitat a la biodeterioració del suport de fusta i cotó utilitzat en la restauració anterior, i l'elevada resistència a la biodeterioració del nou support d'alumini i fibra de carboni que s'està utilitzant en l'actual restauració. Finalment, es mostren magnífics resultats de bioneteja, principalment de sulfats, mitjançant la utilització de Pseudomonas  stutzeri aplicada amb un nou suport: el agar.