Epigenetic changes and phenotypic impact through successive applications of a program of embryo vitrification

Abstract

[EN] The assisted reproductive technologies (ART) are increasingly used. However, in the last years, several studies have demonstrated the harmful effects associated with ART. There are more and more epigenetic studies corroborate that this differences between ART individuals and naturally conceived individuals produce marks in the genome. The adaptations of the embryo to the suboptimal conditions and stress on account of the vitrification during the development programming have consequences even at neonatal period or adulthood. The presented study aimed to evaluate the impact through successive applications of an embryo vitrification procedure on growth pattern and DNA methylation in liver tissue at adulthood. Initially, 2 experimental populations were developed: one from vitrified embryos transferred to the surrogate mothers (VT) and other from naturally conceived animals (NC). In both experimental groups, females were artificially inseminated (AI) with semen of unrelated males from the same strain. In the VT group, 3 days after AI, the embryos were recovered, vitrified and then transferred to surrogate mothers by laparoscopy. Meanwhile, NC offspring were generated letting the females give birth after AI. When the animals of first generation (F0) were in reproductive age, they were used to establish the second generation (F1) with the same procedure. The same procedure was utilized to generate third generation (F2) with F1 animals. At F0, F1 and F2, after delivery, offspring were weighed at birth, 4, 9, and 20 weeks. Growth curves were also estimated by nonlinear regression using the Gompertz equation, well suited for rabbits. At 56 weeks of age, animals of F0 and F1 were euthanized and 10 liver samples for each generation (5 VT and 5 NC) were taken. Over this samples, epigenetic study was performed. Our data showed that in F0 and F2 VT offspring exhibited differences significantly in the growth pattern, but, in F1, the offspring present a similar growth pattern. DNA methylation analysis reveals differences in methylation pattern between VT and NC animals in both generations. The comparative epigenomic analysis revealed 406 differentially methylated regions (DMRs) in F0, of which 61.1% were hypomethylated in VTF0 samples compared to the NCF0 ones; and 570 DMRs in F1, of which 56.0% were hypomethylated in VTF1 samples compared to the NCF1 ones. In conclusion, embryonic manipulation during the vitrification process is linked with embryo phenotypic adaptation detected at adulthood. The phenotypic variation during the vitrification process may be associated with alterations in the genome methylation patterns in the liver tissue. Further research is needed to validate the significance of this finding.[ES] Las tecnologías de reproducción asistida (ART) se usan cada vez más. Sin embargo, en los últimos años, varios estudios han demostrado efectos perjudiciales asociados con las ART. Cada vez hay más estudios epigenéticos que corroboran que estas diferencias entre individuos ART e individuos naturalmente concebidos producen marcas en el genoma. Las adaptaciones del embrión a condiciones subóptimas y estrés debidas a la vitrificación durante el programa de desarrollo, tiene consecuencias en el periodo neonatal y adulto. El presente estudio está dirigido a evaluar el impacto a través de sucesivas aplicaciones del procedimiento de vitrificación del embrión en el patrón de crecimiento y la metilación del DNA del tejido del hígado en el adulto. Inicialmente, se desarrollaron dos poblaciones experimentales: una de embriones vitrificados transferidos a madres subrogadas (VT) y otra de animales naturalmente concebidos (NC). En los dos grupos experimentales, las hembras fueron inseminadas artificialmente (AI) con semen de machos no relacionados del mismo grupo. En el grupo VT, 3 días después de la AI, los embriones fueron recuperados, vitrificados y entonces transferidos a madres subrogadas por laparoscopia. Mientras tanto, la descendencia del NC fue generada, dejando que las hembras parieran después de la AI. Cuando los animales de la primera generación (F0) estaban en edad reproductiva, fueron usados para establecer la segunda generación (F1) con el mismo procedimiento. Del mismo modo se utilizaron los animales de la F1 para generar la tercera generación (F2). En F0, F1 y F2, la descendencia se pesó al nacimiento, a las 4, 9 y 20 semanas. Las curvas de crecimiento fueron estimadas por regresión no lineal, utilizando la ecuación de Gompertz, adecuada para conejos. A las 56 semanas, los animales de la F0 y la F1 fueron sacrificados y se obtuvieron 10 muestras de hígado de cada generación (5 VT y 5 NC). Sobre las muestras, se realizó el estudio epigenético. Nuestros datos muestras que, en la F0 y la F2, la descendencia del VT exhibe diferencias significativas en el patrón de crecimiento; pero, en la F1, la descendencia presenta un patrón de crecimiento similar. El análisis de metilación del DNA revela diferencias en el patrón de metilación entre los animales de VT y NC en ambas generaciones. El análisis epigenómico comparativo revela 406 regiones diferencialmente metiladas (DMRs) en F0, de las cuales 61,1% son hipometiladas en las muestras VTF0 al compararlas con NCF0. Hay 570 DMRs en F1, de los cuales 56,0% son hipometiladas en las muestras de VTF1 al compararlas con las de NCF1. En conclusión, la manipulación embrionaria durante el proceso de vitrificación, está vinculada con adaptaciones del fenotipo del embrión, detectadas en el adulto. La variación del fenotipo durante el proceso de vitrificación podría estar asociado con alteraciones en el patrón de metilación del genoma en el tejido del hígado. Son necesarias futuras investigaciones para validar el significado de estos hallazgos.[CA] Les tecnologies de reproducció assistida (ART) s'usen cada vegada més. No obstant això, en els últims anys, diversos estudis han demostrat efectes perjudicials associats amb les ART. Cada vegada hi ha més estudis epigenètics que corroboren que estes diferències entre individus ART i individus naturalment concebuts produïxen marques en el genoma. Les adaptacions de l'embrió a condicions subòptimes i estrés degudes a la vitrificació durant el programa de desenvolupament, tenen conseqüències en el període neonatal i adult. El present estudi està dirigit a avaluar l'impacte a través de successives aplicacions del procediment de vitrificació de l'embrió en el patró de creixement i la metilació del DNA del teixit del fetge en l'adult. Inicialment, es van desenrotllar dos poblacions experimentals: una d'embrions vitrificats transferits a mares subrogades (VT) i una altra d'animals naturalment concebuts (NC). En els dos grups experimentals, les femelles van ser inseminades artificialment (AI) amb semen de mascles no relacionats del mateix grup. En el grup VT, 3 dies després de l'AI, els embrions van ser recuperats, vitrificats i llavors transferits a mares subrogades per laparoscopia. Mentrestant, la descendència del NC va ser generada, deixant que les femelles pariren després de l'AI. Quan els animals de la primera generació (F0) estaven en edat reproductiva, van ser usats per a establir la segona generació (F1) amb el mateix procediment. De la mateixa manera es van utilitzar els animals de la F1 per a generar la tercera generació (F2). En F0, F1 i F2, la descendència es va pesar al naixement, a les 4, 9 i 20 setmanes. Les corbes de creixement van ser estimades per regressió no lineal, utilitzant l'equació de Gompertz, adequada per a conills. A les 56 setmanes, els animals de la F0 i la F1 van ser sacrificats i es van obtindre 10 mostres de fetge de cada generació (5 VT i 5 NC). Sobre les mostres, es va realitzar l'estudi epigenètic. Les nostres dades mostres que, en la F0 i la F2, la descendència del VT exhibix diferències significatives en el patró de creixement; però, en la F1, la descendència presenta un patró de creixement semblant. L'anàlisi de metilació del DNA revela diferències en el patró de metilació entre els animals de VT i NC en ambdós generacions. L'anàlisi epigenómic comparatiu revela 406 regions diferencialment metiladas (DMRs) en F0, de les quals 61,1% són hipometilades en les mostres VTF0 al comparar-les amb NCF0. Hi ha 570 DMRs en F1, dels quals 56,0% són hipometilades en les mostres de VTF1 al comparar-les amb les de NCF1. En conclusió, la manipulació embrionària durant el procés de vitrificació, està vinculada amb adaptacions del fenotip de l'embrió, detectades en l'adult. La variació del fenotip durant el procés de vitrificació podria estar associat amb alteracions en el patró de metilació del genoma en el teixit del fetge. Són necessàries futures investigacions per a validar el significat d'estes troballes.