Revista de la Safor - No 10 : 2019
https://riunet.upv.es:443/handle/10251/129181
2024-03-29T13:57:02ZLa gestió del bosc valencià
https://riunet.upv.es:443/handle/10251/162396
La gestió del bosc valencià
Muñoz Martínez, Daniel
El bosc valencià està experimentant un creixement sense precedents, tot coincidint amb l’abandonament del món rural iniciat a mitjans dels segle XX. Des d’aleshores el bosc avança ràpidament mitjançant una gestió basada en la no actuació i en la forta restricció als usos del territori. En l’actualitat aquest model de gestió està en el centre del debat tècnic. Poc a poc i no sense entrebancs, la concepció de la conservació està canviant i tècniques silvícoles consolidades, com la Gestió Forestal Sostenible, prosperen gràcies al seu potencial per a conciliar la protecció i millora dels ecosistemes mediterranis i l’aprofitament dels recursos renovables del bosc. De la capacitat que tingam per a arribar a acords sobre les estratègies de gestió aplicables esdevindrà el futur d’un bosc que es postula com una immillorable eina per a fer front a la desvertebració territorial i a les pertorbacions derivades del canvi climàtic.
2021-02-25T13:19:22ZGandia, la transició cap al model smart
https://riunet.upv.es:443/handle/10251/162395
Gandia, la transició cap al model smart
García Adán, Iván
Les noves Tecnologies de la Informació i les Comunicacions (TIC) juguen un paper fonamental en
l’evolució per crear espais més sostenibles, eficients i intercomunicats, per millorar la qualitat de vida
de les persones que hi viuen. L’auge que estan tenint en les nostres vides, està començant a generar
grans canvis dins de les ciutats. La seua implementació no suposa solament una millora de la previsió dels serveis o una millora en l’eix mediambiental de la ciutat sinó que també serveix com a eina per tal d’aplanar el camí per a esdevenir una ciutat intel·ligent. Els entorns urbans sempre han hagut de lidiar amb diferents problemes com l’organització social o l’impacte ambiental, i aquest tipus de ciutat s’ha convertit en una aposta clara de desenvolupament futur, on estan convergint una multitud de propostes, inversions, iniciatives i projectes. En aquest article es pretén donar resposta a la hipòtesi plantejada de si Gandia realment està preparada per a adoptar un model smart, reflexionant sobre el paradigma de les ciutats intel·ligents i l’aposta que hi ha en la ciutat de Gandia per adaptar un model intel·ligent.
2021-02-25T13:15:47ZUna estètica de la pedagogia
https://riunet.upv.es:443/handle/10251/162393
Una estètica de la pedagogia
Ferrer Alemany, Salvador
Cada aspecte en aquest article, des de la teoria a les experiències, m’ha ajudat a albirar la idea que la creativitat és un aspecte de l’ésser humà que implica tots els aspectes de la vida. Amb la creativitat la gent tracta d’entendre el món que l’envolta, comunicant les seues idees amb els altres i implicant-se en les comunitats on viuen. Totes aquestes qüestions juntament amb les emocions i la llibertat ens
permeten actuar en els llocs públics on la interacció i el llenguatge són la clau per compartir i aprendre. Nosaltres contemplem les activitats artístiques com a mediació entre aquestes propostes i el públic, sent ambdós agents actius. El que busquem en aquestes pràctiques artístiques són espais
d’interacció on els alumnes puguen aprendre a relacionar-se i adquirir coneixements compartint i
experimentant pràctiques pedagògiques innovadores amb la reflexió, la crítica i el debat.
2021-02-25T13:12:25ZGandia. Arquitectura i urbanisme a la transició
https://riunet.upv.es:443/handle/10251/162391
Gandia. Arquitectura i urbanisme a la transició
Peñín, Alberto
La transició podem convenir que es produeix des de la mort de Franco (1975) fins l’arrelament de les
institucions democràtiques sobre 1985. Gandia va viure un temps d’una gran efervescència social i
política i de reivindicació de la democràcia. Durant eixe periode, l’arquitectura i l’urbanisme van tindre
característiques diferents. Mentre la primera, renovada i molt depenent de la situació econòmica,
va continuar la forta marxa mampresa des dels 60, especialment a la platja, l’urbanisme municipal se
situa com l’activitat més propera al canvi i les reivindicacions socials: la identitat comarcal i la Mancomunitat de La Safor, la protecció del patrimoni urbà, el paper disciplinari del planejament, la dotació d’equipaments escolars, sanitaris i socials, els primers parcs públics, representaren el canvi d’horitzó desplegat per a aconseguir una millor qualitat de vida i el respecte al passat urbà, singularitzat pel Pla Especial de Reforma i Millora del Medi Urbà sobre la vila i el primer eixample.
2021-02-25T13:06:10ZEl poblament de la Safor-Valldigna durant el IV i III mil·lenis abans de Crist
https://riunet.upv.es:443/handle/10251/162389
El poblament de la Safor-Valldigna durant el IV i III mil·lenis abans de Crist
Miret Estruch, Carles
La investigació arqueològica a la comarca de la Safor-Valldigna sobre el període comprés entre el
Neolític final (3800/3700 a.C.) i l’inici de l’Edat del Bronze (2150 a.C.) està fortament marcada pels
diferents marcs teòrics i pel biaix metodològic imperant a cada època. Durant els darrers anys, gràcies
sobretot a la pràctica de l’arqueologia de salvament, s’ha pogut avançar molt en el coneixement
d’aquesta complexa i rica xarxa de comunitats agrícoles i ramaderes, part d’una ecumene molt més
extensa, que ocuparen intensament les vores del riu Serpis o d’Alcoi.
2021-02-25T13:01:52Z