CEIC. Centre d'Estudis i Investigacions Comarcals Alfons el Vell
https://riunet.upv.es:443/handle/10251/29380
2024-03-28T22:20:57ZVisitatio Sepulchri de Sant Francesc de Borja
https://riunet.upv.es:443/handle/10251/137355
Visitatio Sepulchri de Sant Francesc de Borja
La Parra López, Santiago; Vives Ramiro, José María; Quirante Santacruz, Luis
Durant més de tres segles estigué escenificant-se a Gandia aquest drama sacre cantat, peça veritablement singular, compost per sant Francesc de Borja. Recuperada recentment aquesta tradició interrompuda, el propòsit del llibre és contribuir a un millor coneixement de l’obra en si i, consegüentment, de l’autor i la seua època.
2020-02-20T07:40:58ZEl Tio de la Porra
https://riunet.upv.es:443/handle/10251/137155
El Tio de la Porra
Coll Fornés, Josep Joan
Según el autor una de las creencias equivocadas que se tiene sobre el personajes es que era de origen francés "durante 40 años se creyo que el Tio de la Porra era francés, eso no es cierto, el franquismo alimentó esta creencia" explicó J.J Coll.
Pero también, existen deformaciones originadas en la actualidad, como es el intercambio de las varas de mando entre alcalde y Tio de la Porra. Según el autor "no se deben confundir la vara civil con la vara militar" . Todas estas aclaraciones, que se encuentran en el libro, sirven para conocer el verdadero significado del personaje del Tio de la Porra y ayudar a que pueda ser reconocido como bien de interés cultural inmaterial.
2020-02-18T10:51:21ZAlguns documents i cartes privades que van pertanyer al segon duc de Gandia en Joan de Borja
https://riunet.upv.es:443/handle/10251/137154
Alguns documents i cartes privades que van pertanyer al segon duc de Gandia en Joan de Borja
Sanchis Sivera, Josep
Les cartes d’Alexandre VI que es reuneixen en aquest llibre —a més de permetre’ns l’acostament a l’últim moment esplendorós de la literatura epistolar en la nostra llengua— ens desvelen dues qüestions fonamentals: per una banda, la vessant humana d’aquest personatge polièdric, i, per altra, hi trobem explicades les claus que ens permeten entendre la manera i les raons per què l’antic ducat reial de Gandia esdevingué ducat borgià.
2020-02-18T10:43:00ZUn home reparteix fulls clandestins. Poemes de Joan Brossa
https://riunet.upv.es:443/handle/10251/137054
Un home reparteix fulls clandestins. Poemes de Joan Brossa
Joan Brossa
Selecció dels poemes a càrrec de Carles Rebassa i Toti Soler
2020-02-17T11:59:31ZL'Europa d'Ausias March. Art, cultura pensament
https://riunet.upv.es:443/handle/10251/137039
L'Europa d'Ausias March. Art, cultura pensament
Company, Ximo
De la mà d’Ausiàs March se’ns descobreix en aquest llibre que els batecs d’un home o d’una dona qualsevol de l’Europa del segle xv, entre els quals es poden incloure els arquitectes, els escultors i els pintors, eren molt semblants, tant si es produïen al País Valencià com a Bruges o a Nuremberg.
2020-02-17T07:25:20ZLa Germania a Gandia i el duc Joan de Borja
https://riunet.upv.es:443/handle/10251/129822
La Germania a Gandia i el duc Joan de Borja
Pons Fuster, Francesc
Fa pocs anys, treballí a l’Arxiu de Gandia a la recerca de dades biogràfiques sobre el canonge Bernardo Pérez de Chinchón, fruit de la
qual fou el llibre Vespres de mort a Gandia. Sota aquest títol equívoc,
s’estudiaven alguns aspectes de la història de Gandia de la primera
meitat del segle xvi. En aquells moments, potser per la complexitat
que el tema plantejava, s’inclogueren dins la publicació poques referències a la Germania de Gandia i als primers anys del tercer duc de
Gandia, Joan de Borja. No obstant, pagava la pena d’aprofundir en
aquests dos aspectes poc coneguts, malgrat que també era conscient
d’assumir un gran risc a causa de les escasses notícies que es conservaven sobre la Germania de Gandia, un episodi fraccionari dins
el marc general de la revolta agermanada al País Valencià. A més, la
figura del tercer duc, amagada entre l’esplendor romà dels Borja i la
universal santedat del fill, Francesc de Borja, romania sempre en una
penombra regnícola i casolana. Una mena de mediocritat nobiliària
poc interessant que, com a molt, només havia acomplit l’obligat i
indefugible paper de ser nexe d’unió entre els uns i l’altre.
El coneixement de la història de Gandia, subministrat per la investigació de Vespres de mort, ens permetia disposar d’una extensa
relació de personatges que, hipotèticament, podien convertir-se en
protagonistes d’una nova recerca. D’altra banda, per què centrar-se
exclusivament en un fets parcialment coneguts i no anar més enllà
a la recerca de dades que tractaren d’explicar-los i perllongar-los
en les conseqüències de tot tipus que s’hi generaren. Resultava una
hipòtesi plausible de treball i només calia esperar que els arxius no
romangueren silenciosos. I els arxius parlaren i, malgrat que no oferiren totes les respostes, ens facilitaren una informació fonamental
que només calia completar amb una altra ja coneguda però que, des
de l’òptica particular de Gandia, adquiria una nova dimensió i perspectiva. Finalment, completàrem la documentació recollida amb la
facilitada per alguns amics
2019-10-28T09:53:13ZI entràrem a la Vall de Bairén. Jaume I i el llibre dels Fets
https://riunet.upv.es:443/handle/10251/129821
I entràrem a la Vall de Bairén. Jaume I i el llibre dels Fets
Olaso, Vicent
Des de l’any 1008, en què l’al-Andalus es desintegra en els regnes
de taifes, fins a les acaballes del segle xiii, s’accelera a la Península
Ibèrica l’ofensiva expansionista que caracteritza durant aquest període la història de la cristiandat llatina, adreçada per la força de
les armes i de les missions evangèliques contra hongaresos, eslaus
i musulmans, el resultat final de la qual serà la creació de l’àrea
geogràfica coneguda com Europa. En aquesta empresa col·lectiva,
simultània en tots els fronts, pertocarà als regnes hispànics cristians
l’extensió cap al sud en guerra contra l’Islam. Per aconseguir-ho,
hauran primer d’establir les bases territorials i econòmiques de la
seua pròpia supervivència, sobre les quals se sustentaran uns poders
polítics que, per desenvolupar-se, necessitaran d’aquesta expansió.
Lluny de poder-s’hi definir com una prolongada gesta heroica, el
procés travessarà distintes fases, d’acceleració i de retrocés, de sort
diversa i aliances canviants. Ho veurem amb deteniment per als
casos d’Aragó i Catalunya, conqueridors de València.
2019-10-28T09:51:31ZHistòria de la Fundació "Hospital San Marcos y San Francisco de Borja"
https://riunet.upv.es:443/handle/10251/129820
Història de la Fundació "Hospital San Marcos y San Francisco de Borja"
Olaso, VIcent
En 1988 el CEIC Alfons el Vell publicaba mi primer libro, conteniendo la historia del Hospital de San Marcos, cuya redacción había merecido una beca de investigación de este organismo. Tomé la idea después
que el Ayuntamiento de Gandia me encargara buscar en el Archivo
Histórico Municipal información sobre la fábrica del edificio, al haber
iniciado las excavaciones arqueológicas previas a su transformación en
museo. Las muchas horas pasadas leyendo y ordenando los viejos documentos relativos al hospital me proveyeron de material suficiente para
narrar la crónica de la asistencia médica y caritativa gandiense hasta el
primer tercio del siglo xx.
2019-10-28T09:46:42ZLa leproseria Sant Francesc de Borja de Fontilles. Els inicis d'un projecte centenari
https://riunet.upv.es:443/handle/10251/129819
La leproseria Sant Francesc de Borja de Fontilles. Els inicis d'un projecte centenari
Ballester, Teresa; Bernabeu, Josep
El 17 de gener de 2009 es complien cent anys de
la inauguració oficial de la leproseria de Fontilles
(Vall de Laguar, Marina Alta), sens dubte la resposta
institucional més important que es va generar a
l’Estat espanyol per a fer front a la reaparició del
problema de la lepra en els segles xix i xx, i una de
les fites més destacades en la història de la sanitat
valenciana contemporània
2019-10-28T09:44:56ZLletra a Sa Filla Joana, de càstig e de bons nodirments
https://riunet.upv.es:443/handle/10251/129318
Lletra a Sa Filla Joana, de càstig e de bons nodirments
Cantavella, Rosanna
Amb motiu del VI Centenari de la Mort d'Alfons el Vell, duc reial de Gandia, la institució que s'honora a dur el seu nom ha publicat La lletra a sa filla Joana, de càstig e de bons nodriments que el mateix duc va escriure a la seua filla amb bons consells quan se n'havia de separar perquè la maridava. L'edició i la glossa del text han estat a càrrec de la professora Rosanna Cantavella, especialista en la literatura medieval i concretament en aquest tipus de textos relatius a l'educació femenina. És un bon homenatge a una de les figures més destacades de la Corona d'Aragó, que creà a Gandia una cort literària que possibilità l'eclosió dels nostres grans escriptors clàssics
2019-10-23T08:09:12Z