Resumen:
|
[ES] El presente Trabajo de Fin de Máster (TFM), analiza el comportamiento hidráulico y
sedimentológico del río Piura, ubicado en el departamento de Piura, Perú, tramo presa Los
Ejidos a Sector Cordillera, con el objetivo ...[+]
[ES] El presente Trabajo de Fin de Máster (TFM), analiza el comportamiento hidráulico y
sedimentológico del río Piura, ubicado en el departamento de Piura, Perú, tramo presa Los
Ejidos a Sector Cordillera, con el objetivo de plantear propuestas de mejoramiento de la
capacidad hidráulica del tramo encauzado y la reducción de la vulnerabilidad física ante
inundaciones producidas en el Bajo Piura.
El tramo estudiado corresponde aproximadamente a 43 kilómetros del río Piura, aguas abajo
de la presa Los Ejidos, el cual posee una pendiente promedio de 0.03% y cuyo material de
lecho está compuesto principalmente por arenas finas. En la actualidad este tramo se encuentra
encauzado mediante diques en ambas márgenes con un ancho promedio de 650 metros en una
longitud de 38.7 kilómetros.
Debido al Fenómeno El Niño Costero ocurrido en marzo del 2017, el río Piura alcanzó un
caudal máximo instantáneo de 3468 m3
/s, valor inferior al de diseño del sistema de protección
contra inundaciones del Bajo Piura, que no obstante provocó el desborde e inundación de la
ciudad de Piura y las localidades del Bajo Piura, ocasionado la pérdida de vidas humanas y
daños a la infraestructura social y económica. Es por ello que en la actualidad se puede indicar
que el sistema de defensa contra inundaciones no brinda la seguridad ante eventos de tal
magnitud, además de que no existen estudios recientes que evalúen la capacidad hidráulica del
río Piura en el tramo encauzado.
Se ha recolectado información topográfica, hidrológica, hidrométrica, sedimentológica,
imágenes satelitales y estudios de mecánica de suelos, para su posterior análisis y construcción
de un modelo matemático con el software HECRAS 5.0.6. (USACE, 2018), para representar
el comportamiento hidráulico del río Piura con el caudal máximo instantáneo ocurrido en el
evento El Niño Costero 2017. Con este primer objetivo, el modelo inicial se concibió como un
modelo unidimensional en régimen permanente, sin embargo para esto, fue necesaria también
la aplicación del módulo bidimensional de HECRAS en régimen transitorio, con el cual se
representó el mismo evento y se determinaron los caudales desbordados en el tramo urbano de
la ciudad de Piura y el Bajo Piura. La calibración del modelo bidimensional se realizó mediante
una comparación entre el área de inundación simulada y la real obtenida a través de imágenes
satelitales en fechas posteriores al evento (PeruSat-1 y Copernicus), además de los valores del
nivel de lámina de agua alcanzados en las estructuras transversales al río Piura durante la
avenida.
Con el modelo hidráulico calibrado considerando la topografía realizada el 2015, se simuló el
módulo de transporte de sedimentos con lecho móvil para el evento observado (hidrograma de
la avenida 2017), se estableció tanto las condiciones iniciales como de contorno obteniendo la
morfología del río Piura (topografía simulada), la cual se calibró a través de comparación con
los datos topográficos post eventos observados (topografía 2017).
De los resultados obtenidos se tiene que la capacidad hidráulica de diseño del río Piura en el
tramo encauzado se ha reducido, esto a causa del acelerado proceso de sedimentación y la falta
de mantenimiento del cauce, además que para el caudal máximo de 4190 m3
/s correspondiente a periodo de retorno de 100 años, se generaria el colapso total del sistema de proteccion contra
inundaciones de la ciudad de Piura y el Bajo Piura.
Es por ello que como propuestas para mejorar la capacidad hidráulica se plantean alternativas
aplicando medidas no estructurales (mantenimiento del cauce y llanuras de inundación),
además de medidas estructurales (sobreelvacion de la corona de los diques en ambas márgenes
y la renaturalización de la salida al mar del río Piura por Sechura), ambas medidas buscan
minimizar la vulnerabilidad física ante inundaciones, además de solucionar el problema
sedimentación en el tramo encauzado y el Complejo Lagunar Ramón - Ñapique.
La solución propuesta consiste en la renaturalización de la salida al mar del río Piura por
Sechura a través de una derivación con capacidad de 1800 m3
/s, además del mantenimiento de
cauce y sobreelevación de la corona de los diques en la parte superior del encauzamiento del
Bajo Piura. Se puede señalar que la combinación de estas medidas representa una propuesta
integral la cual mejora la capacidad hidráulica del río desde la presa Los Ejidos hasta el final
del tramo encauzado (sector Cordillera) para un caudal de 4190 m3
/s (periodo de retorno de
100 años). Esto permitirá garantizar la seguridad y la reducción de la vulnerabilidad física ante
inundaciones, además de permitir el transporte y descarga de sedimentos hacia el mar,
reduciendo así el fenómeno de agradación del río en su tramo inferior.
La modelación y el análisis realizado supone un acercamiento al comportamiento hidráulico y
sedimentológico del río Piura. No obstante, son necesarios todavía estudios de detalle y que
los responsables de la gestión de los recursos hídricos de la cuenca del río Piura, incorporen
los mismos a la solución planteada para así mejorar el modelo numérico. A través de éste, se
representará mejor el comportamiento hidráulico de todo el sistema, el cual servirá para la
toma de decisiones y gestión de los recursos hídricos en la cuenca del río Piura.
[-]
[EN] This proyect analyzes the hydraulic and sedimentological behavior of Piura river which is in
the department of Piura, Peru, from the Los Ejidos dam section to the Cordillera Sector. The aim of this work is to propose ...[+]
[EN] This proyect analyzes the hydraulic and sedimentological behavior of Piura river which is in
the department of Piura, Peru, from the Los Ejidos dam section to the Cordillera Sector. The aim of this work is to propose improvements for hydraulic capacity of the canalized section
and the reduction of vulnerability to floods in Bajo Piura.
The studied section is 43 kilometers of the Piura River, downstream from the Los Ejidos Dam,
which has an average slope of 0.03% and whose bed material is mainly composed of fine sand.
At present, this section is channeled through levees on both banks with an average width of
650 meters in a length of up to 38.7 kilometers.
Due to El Niño – Southern Oscillation in March 2017, Piura river reached a maximum
instantaneous flow of 3468 m3
/s, which was lower than the design of the flood protection
system of Bajo Piura. Nevertheless, it caused overflow and flooding of the city of Piura and
the towns of Bajo Piura, loss of human lives and damaged social and economic infrastructure.
That is why it can be indicated that the flood defense system does not provide security against
events of such magnitude. In addition to, the fact that, there are no recent studies that evaluate
the hydraulic capacity of Piura River in the channeled section.
Topographic, hydrological, hydrometric, sedimentological information, satellite images and
soil mechanics studies have been collected to analyze and build a mathematical model with
the HECRAS 5.0.6 software. (USACE, 2018). It represented the hydraulic behavior of the
Piura River with the maximum instantaneous flow that occurred in the El Niño – Southern
Oscillation 2017 event. At first, the model was designed as a one-dimensional model in
permanent regime. However, it was also necessary to apply the two-dimensional HECRAS
module in a transitory regime with the same event. The overflowing flows were determined in
the urban section of the city of Piura and Bajo Piura. The calibration of the two-dimensional
model was carried out by contrasting the simulated flood area and the real one shown in
satellite images after the event (PeruSat-1 and Copernicus) and the values of the water level
reached in the transversal structures to the Piura river during the avenue.
After the hydraulic model was calibrated, considering the topography of 2015, the sediment
transport module with moving bed was simulated for the event (hydrograph of avenue 2017).
The initial and contour conditions were established, and the results were the morphology of
the Piura river (simulated topography) that was calibrated by comparison with the topographic
data after observed events (topography 2017).
The results showed that the design hydraulic capacity of Piura River in the channeled section
has been reduced due to the accelerated sedimentation process and the lack of maintenance of the riverbed. In addition, the maximum flow of 4190 m3
/s of 100 years return period will
collapse the flood protection system in the city of Piura and Bajo Piura.
As proposals to improve hydraulic capacity, it is consider the alternatives of applying nonstructural measures (maintenance of the riverbed and flood plains in the canalized section),
and structural measures like overlifting of the crown of the levees on both banks and
renaturalization from the outlet to the sea of the Piura River through Sechura. Both of them
seek to minimize physical vulnerability to floods, in addition to solving the sedimentation
problem in the canalized section and the Ramón - Ñapique Lagoon Complex.
The proposed solution is renaturation Piura river outlet to the sea by Sechura through a
diversion with a capacity of 1800 m3
/s, in addition to maintaining the channel and raising the
crown of the levees in the upper part of the channel of Bajo Piura. The combination of these
measures represents a comprehensive proposal which improves the hydraulic capacity of the
river from the Los Ejidos dam to the end of the canalized section (Cordillera sector) for a flow
of 4190 m3
/s (return period of 100 years). This will ensure safety and reduce physical
vulnerability to floods, as well as allowing the transport and discharge of sediments to the sea,
thus reducing the phenomenon of aggradation of the river in its lower section.
The modeling and analysis carried out an approach to the hydraulic and sedimentological
behavior of Piura river. However, detailed studies are still needed and those responsible for
managing the water resources of Piura river basin incorporate them into the proposed solution
in order to improve the numerical model. Through, the hydraulic behavior of the entire system
will be better represented, and it will be required to make a well considered decision about the
management of water resources in the Piura river basin.
[-]
[CA] El present Treball de Fi de Màster (TFM), analitza el comportament hidràulic i sedimentològic
del riu Piura, situat en el departament de Piura, el Perú, tram presa Los Ejidos a Sector
Cordillera, amb l'objectiu de ...[+]
[CA] El present Treball de Fi de Màster (TFM), analitza el comportament hidràulic i sedimentològic
del riu Piura, situat en el departament de Piura, el Perú, tram presa Los Ejidos a Sector
Cordillera, amb l'objectiu de plantejar propostes de millorament de la capacitat hidràulica del
tram canalitzat i la reducció de la vulnerabilitat física front a inundacions produïdes en el Bajo
Piura El tram estudiat correspon aproximadament a 43 quilòmetres del riu Piura, aigües avall de la
presa Los Ejidos, el qual posseeix una pendent mitjana de 0.03% i el material de llit del qual
està compost, principalment per arenes fines. En l'actualitat aquest tram es troba canalitzat
mitjançant dics en tots dos marges amb una ampla mitjana de 650 metres en una longitud de
fins a 38.7 quilòmetres.
A causa del fenomen El Niño Costaner ocorregut al març del 2017, el riu Piura va arribar a
tindre un cabal màxim instantani de 3468 m³/s, valor inferior al de disseny del sistema de
protecció contra inundacions del Bajo Piura, que no obstant això va provocar el desbordement
e inundació de la ciutat de Piura i les localitats del Bajo Piura, ocasionat la pèrduda de vides
humanes i danys a la infraestructura social i econòmica. És per això que en l'actualitat es pot
indicar que el sistema de defensa contra inundacions no brinda la seguretat davant
esdeveniments de tal magnitud, a més de que no existeixen estudis recents que avaluen la
capacitat hidràulica del riu Piura en el tram canalitzat.
S'ha recol·lectat informació topogràfica, hidrològica, hidromètrica, sedimentològica, imatges
satel·litàries i estudis de mecànica de sòls, per a la seua posterior anàlisi i construcció d'un
model matemàtic amb el programari HECRAS 5.0.6. (USACE, 2018), per a representar el
comportament hidràulic del riu Piura amb el cabal màxim instantani ocorregut en
l'esdeveniment El Niño Costaner 2017. Amb aquest primer objectiu, el model inicial es va
concebre com un model unidimensional en règim permanent, tanmateix per a això, va ser
necessària també l'aplicació del mòdul bidimensional de HECRAS en règim transitori, amb el
qual es va representar el mateix esdeveniment i es van determinar els cabals desbordats en el
tram urbà de la ciutat de Piura i el Bajo Piura. El calibratge del model bidimensional es va
realitzar mitjançant una comparació entre l'àrea d'inundació simulada i la real obtinguda a
través d'imatges satel·litàries en dates posteriors a l'esdeveniment (PeruSat-1 i Copernicus), a
més dels valors del nivell de làmina d'aigua aconseguits en les estructures transversals al riu
Piura durant l'avinguda.
Amb el model hidràulic calibrat, considerant la topografia realitzada el 2015, es va simular el
mòdul de transport de sediments amb llit mòbil per a l'esdeveniment observat (hidrograma de
l'avinguda 2017), es va establir tant les condicions inicials com de contorn obtenint la
morfologia del riu Piura (topografia simulada), la qual es va calibrar a través de comparació
amb les dades topogràfiques post esdeveniments observats (topografia 2017).
Dels resultats obtinguts es té que la capacitat hidràulica de disseny del riu Piura en el tram
canalitzat s'ha reduït, això a causa de l'accelerat procés de sedimentació i la falta de
manteniment del llit, a més que per al cabal màxim de 4190 m³/s corresponent a període de
retorn de 100 anys, es generaria el col·lapse total del sistema de proteccion contra inundacions
de la ciutat de Piura i el Bajo Piura.
És per això que com a propostes per a millorar la capacitat hidràulica es plantegen alternatives
aplicant mesures no estructurals (manteniment del llit i planes d'inundació en el tram
canalitzat), a més de mesures estructurals (sobreelvacion de la corona dels dics en tots dos
marges i la renaturalización de l'eixida a la mar del riu Piura per Sechura), totes dues mesures
busquen minimitzar la vulnerabilitat física davant inundacions, a més de solucionar el
problemam de sedimentació en el tram canalitzat i el Complex Cassetó Ramón - Ñapique.
La solució proposada consisteix en la renaturalización de l'eixida a la mar del riu Piura per
Sechura a través d'una derivació amb capacitat de 1800 m³/s, a més del manteniment de llit i
sobreelevación de la corona dels dics en la part superior de la canalització del Bajo Piura. Es
pot assenyalar que la combinació d'aquestes mesures representa una proposta integral la qual
millora la capacitat hidràulica del riu des de la presa Los Ejidos fins al final del tram canalitzat
(sector Cordillera) per a un cabal de 4190 m³/s (període de retorn de 100 anys). Això permetrà
garantir la seguretat i la reducció de la vulnerabilitat física davant inundacions, a més de
permetre el transport i descàrrega de sediments cap a la mar, reduint així el fenomen de
agradación del riu en el seu tram inferior.
El modelatge i l'anàlisi realitzada suposa un acostament al comportament hidràulic i
sedimentològic del riu Piura. No obstant això, són necessaris encara estudis de detall i que els
responsables de la gestió dels recursos hídrics de la conca del riu Piura, incorporen els mateixos
a la solució plantejada per a així millorar el model numèric. A través d'aquest, es representarà
millor el comportament hidràulic de tot el sistema, el qual servirà per a la presa de decisions i
gestió dels recursos hídrics en la conca del riu Piura.
[-]
|